Protesta per la muntanya

El comú d’Ordino decidia l’estiu del 1998 construir un telecadira a Creussans per ampliar l’espai esquiable d’Arcalís. La proposta va generar de seguida el rebuig d’Adelaida García Puy perquè “els estudis deien que no s’havia de fer, que la neu en aquella zona no aguanta, es fon i no s’hi podria esquiar gaires dies”, recorda la llavors consellera de l’oposició, que es va convertir en la cara visible de la plataforma Salvem Creussans. Un moviment ciutadà creat per impedir la construcció del giny de quatre places amb un trajecte de 1.100 metres per pujar fins a la cota 2.640 amb capacitat per a 1.200 esquiadors per hora que també es plantejava com un atractiu per a l’estiu per gaudir “d’una magnífica panoràmica dels Pirineus i de la Pica d’Estats”, va comentar el cònsol major Josep Duró en aprovar la inversió, que superava els 300 milions de pessetes.

L’ex-consellera ordinenca rememora aquella mobilització com un moment històric “perquè ara hi ha molta sensibilització global pel canvi climàtic, però fa 20 anys no hi havia sensibilitat per preservar la natura”, i considera que va ser “pionera” en una iniciativa de protecció de la muntanya com aquesta. Subratlla que la base de l’oposició al giny era “per què destrossar una munta­nya quan els estudis et diuen que no es pot esquiar allà i posar-lo en un lloc que no s’aprofitaria”, i assegura que “hi havia molts interessos econòmics i molta gent implicada per vendre el telecadira i és una llàstima”. Una realitat inesperada per a ella que va fer que “em sentís molt indignada de la política i no hi tornaria”.

García Puy recorda que després dels primers mesos d’activitat de la plataforma “em vaig quedar molt sola quan vaig iniciar la via judicial, que vaig pagar dels meus estalvis”, i destaca l’ajuda “psicològica i econòmica que em va donar Josep Maria Benazet”, mentre els suports a Salvem Creussans s’anaven esvaint. L’expolítica atribueix la desbandada progressiva de la plataforma al fet que “es va allargar molt el procés i la gent no és mulla, hi ha connotacions d’Andorra en què la gent no s’implica i eren un grup molt diversificat”. I finalment, i quan el procediment judicial estava força avançat, ella ho va deixar estar i va retirar la causa contra el comú després d’haver mantingut fortes discrepàncies amb el cònsol Josep Duró, amb qui havia iniciat la legislatura sent la cònsol menor per passar després a l’oposició per una moció de censura, i rebutja que actués per raons polítiques. “Era política sana per defensar la muntanya”, apunta.

De l’experiència de lluitar per la protecció de la muntanya l’ex-consellera ordinenca guarda la satisfacció que “Creussans estigui intacte, amb el que es va fer es va tenir cura del que hi havia i l’estany que havia de servir per fer neu artificial es va salvar”, alhora que remarca que “tant de bo hi hagués més pistes fetes amb aquesta sensibilitat”, i lamenta “que no vaig aconseguir que no es fes”. I insisteix que no s’hauria hagut de fer perquè tot i que ara “es fa servir a l’estiu és un recorregut que es pot fer a peu i no ha servit de res per a l’estació perquè s’hi pot esquiar pocs dies”.

El giny i la pista de Creussans es van inaugurar el desembre del 1999 i des de llavors està operatiu, tot i que Adelaida García Puy remarca amb l’esperit que va fer néixer Salvem Creussans que encara confia, ara que Arcalís ha canviat de propietari, que “algun dia desmuntin aquell telecadira i el posin en un altre lloc”.