La veu de la terra

El 26 de juliol del 1994 es va crear l’Associació de Pagesos i Colliters del Principat d’Andorra, que pretenia agrupar les 350 cases pairals que hi havia censades llavors en benefici i defensa de l’interès general dels seus afiliats i de l’activitat agrària i ramadera, segons es recollia als estatuts. Un dels motius principals de la creació de l’associació va ser la negociació del contracte del tabac, en què representants parroquials de colliters es reunien amb els fabricants una vegada l’any. Abans de l’APRA qui s’encarregava d’intercedir en un conflicte amb la comissió de tabac era el subsíndic, així que era necessari tenir uns interlocutors vàlids enfront dels fabricants, l’administració i la societat en general. El president actual de l’associació, Xavier Coma, manifesta que les persones que la van impulsar van ser molt valentes, “estaven negociant amb poders econòmics molt importants i no deixaven de ser pagesos, que no per això ximples. Van ser molt valents i van saber trobar l’equilibri d’anar tots a l’una”, i afegeix que els inicis van ser durs perquè “les parròquies volien tenir un pes igual pel que fa a la producció. Hi va haver discussions acalorades i dures, però es van solucionar com ho fem tot aquí, a l’andorrana”.

En legalitzar-se l’associació, l’advocat i colliter Ricard Fiter va explicar que davant de la realitat d’una agricultura nacional dedicada al monocultiu del tabac “cal potenciar altres complements com, per exemple, la ramaderia, que generaria el cultiu de farratges per al bestiar”, per preveure un possible capgirament del sistema agrícola de llavors i va defensar la importància de promocionar la ramaderia, que actua com a element regulador de l’ecosistema de la muntanya. Així doncs, el 1996 es va demanar un canvi de nom i es va passar a anomenar Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA). De mica en mica, i ja amb els estatuts i les persones que en formaven part, es van anar obrint a participar en altres projectes més enllà del tabac que afectaven el sector i es va anar transformant en la representació del sector primari.

“En aquell moment amb Miquel Font com a president, que va deixar el llistó molt alt, es van engegar projectes molt interessants, com els plans de recerca sobre el cultiu de les patates i les plantes aromàtiques d’Andorra”, explica Coma, moment en el qual va començar una etapa diferent per anar a buscar complements als cultius i a l’activitat tradicional i aprofitar la Llei d’agricultura, que hi havia pressupost per a plans de recerca i millora. En aquell moment també hi va haver agricultors que es van aventurar inclús a fer vinya. Una de les primeres reivindicacions de l’associació va ser la construcció d’un escorxador nacional que permetés acabar d’engreixar els vedells al país i comercialitzar directament la carn, fita que van aconseguir i que va potenciar la creació de la Societat de Ramaders d’Andorra, fa tot just vint anys, “que va començar amb quinze ramaders i actualment som prop dels seixanta”, comenta Òscar Coma, un dels promotors.