Degustació a la plaça

Flaires de guisats de professionals i amateurs atreien a la plaça del Poble centenars de comensals per tastar plats preparats amb bacallà en una tradició que naixia el 18 d’octubre del 1993 –tres anys abans s’havia fet una prèvia en un hotel–. Es feia realitat gràcies a la col·laboració del Sindicat d’Iniciativa, el comú d’Andorra la Vella i la Confraria del bacallà de Barcelona, que era l’encarregada de portar el peix d’Islàndia que servia de base per a totes les elaboracions i el jurat que avaluava a qui atorgar els premis als millors plats. Els professionals de la restauració havien de preparar tots el mateix àpat, amb especialitats des del bacallà amb samfaina, a la llauna, amb bolets o amb fruita natural, que es van anar succeint al llarg dels anys, i un altre d’exhibició. Els assistents que haguessin comprat el tiquet del plat commemoratiu degustaven després els plats, amb edicions en què es van arribar a repartir fins a 600 racions, amb 150 quilos de peix.

L’empresari de l’hoteleria Joan Antoni Azurmendi recorda que la jornada aplegava “els cuiners més importants dels establiments del país” i algun participant de comarques veïnes com la Cerdanya, i que la Confraria portava “tota l’organització i el concepte i mai s’ha intentat fer des d’aquí”, com ja havia passat amb una diada de l’arròs “que també venien de fora”. I destaca que s’hi aplegava molt públic perquè l’organització va portar en diverses ocasions la cantant catalana Núria Feliu, que era la padrina de la confraria i “ella arrossegava molta gent”.

Algunes d’aquelles receptes que captivaven al públic les va signar Jesús Etxeberria. Guanyador en la categoria de cuiners amateurs en quatre edicions, des del tast fins a la presentació, explica que als participants “ens donaven el bacallà, el presentaven en un hotel i després al Sindicat d’Iniciativa es recollia la caixa amb el peix que estava salat i s’havia de dessalar, i això ja tenia el seu truc” i podia ser clau per encertar en l’elaboració. Etxeberria recorda que es va implicar en la diada per l’amistat que tenia amb Roser Jordana, directora del Sindicat d’Iniciativa, “perquè algú li havia dit que cuinava bé el bacallà i jo vivia al Pas i a la Roser li feia il·lusió que algú del Pas es presentés al concurs”. I ho va fer preparant una recepta heretada de la mare “que continuo fent” i que és una barreja d’elaboració basca i riojana “perquè és un pil-pil però que porta verdures”.

La Diada del bacallà es va mantenir durant setze edicions, les últimes a la plaça Guillemó, i es va deixar de fer el setembre del 2008. Quan Roser Jordana, “que era l’alma mater”, se’n va desvincular en jubilar-se “es va perdre”, remarca el cuiner, que hi afegeix que la festa del bacallà es feia inicialment el Dia mundial del turisme, però després “van canviar la data i no era beneficiosa”. Jesús Etxeberria i Joan Antoni Azurmendi coincideixen a lamentar la desaparició de la Diada del bacallà, que consideren que era una cita important perquè “es mostrava la gastronomia andorrana i apareixia per allà tothom del món de l’hostaleria del país”.

Azurmendi celebra que s’hagin mantingut espais per donar a conèixer la cuina del Principat, com la Mostra gastronòmica que es fa a Ordino, i que alguns hagin anat creixent, com “les jornades de cuina de tardor” que s’han conservat amb l’Andor­ra a Taula amb menús especials que s’ofereixen a més de trenta establiments durant un mes, que tenen una acollida important i donen importància a la gastronomia del país. L’empresari lloa que sorgeixin apostes culinàries com la Massana Fogons, ja assentada, perquè “això és molt bo”.