Una nova opció per casar-se

Moltes parelles decideixen fer un pas endavant en la relació i casar-se, però fins l’any 1995 aquelles que desitjaven fer-ho havien de passar per l’església. El 30 de juny d’aquell any el Consell General va aprovar la llei que regulava el matrimoni civil, que va entrar en vigor a l’agost. A partir d’aleshores diverses parelles s’hi van interessar i van demanar informació per convertir-se en marit i muller sense haver de jurar davant de Déu.

La primera parella a casar-se civilment al país van ser dos joves de la Massana, el 28 d’octubre del 1995, a l’antic comú de la parròquia. “Recordo que la noia era de la Massana i que em feia molta il·lusió. No estava nerviós, ja que era una cosa senzilla: llegir uns articles i fer un discurs”, comenta Josep Montané, que va ser el primer cònsol major del país a oficiar un enllaç civil. A la cerimònia Montané va citar els articles 8, 9 i 10 de la Llei del matrimoni, que fan referència als drets i deures de la parella, l’obligatorietat de conviure i de guardar-se fidelitat, i de mantenir i educar els fills. Seguidament, el cònsol els va declarar units en matrimoni i els nuvis i els testimonis van signar l’acta corresponent.

La segona boda civil al país es va produir l’1 de desembre al despatx oficial del cònsol d’Andorra la Vella, Lluís Viu, ja que la sala de sessions del comú estava ocupada per la preparació dels comicis comunals, que se celebraven l’endemà. Precisament, el tercer enllaç es va realitzar el dia de les eleccions, a Ordino. “Vàrem escollir aquella parròquia perquè amb el cònsol major, Josep Duró, érem companys a l’escola, i és un dels indrets del país que més ens agraden”, detalla Lluís Claret, que va ser el nuvi d’aquell casament. La cerimònia entre Claret i Anna Mora, que estaven junts des de feia 15 anys, es va oficiar a la sala de sessions del comú i com no podia ser d’una altra manera la música i la poesia van ser els acompanyants de l’acte. “Va ser un casament íntim, amb amics i familiars. Tots els nostres fills hi van assistir i en Daniel, el gran, que devia tenir vuit anys, va tocar el violoncel”, recorda Claret. En sortir del comú els nuvis van rebre una allau d’arròs i van seguir la festa a l’hotel Santa Bàrbara.

El primer enllaç civil a Escaldes va ser el següent de la llista, tot i que es va realitzar el 27 de gener del 1996. Aquell casament va significar per a la parròquia assolir dues fites històriques. La primera va ser que la cònsol major, Lídia Magallón, es va convertir en la primera dona a oficiar una boda, i la segona, que el nuvi era el primer home a casar-se després d’haver obtingut el divorci per la jurisdicció andorrana. “Tenia molts nervis i molta emoció perquè era una cosa nova i significava agafar molta responsabilitat. Unia dues persones! A més eren amics meus! Va ser molt emocionant”, afirma. La cerimònia va durar prop de deu minuts, però la cònsol feia dies que estava treballant l’enllaç. “M’ho vaig preparar molt bé per no llegir només els articles”, recorda. Per això, les lectures de Magallón van incloure fragments de la cançó Si em dius adéu, de Lluís Llach, i del llibre El Profeta. “Els vaig dir que el fet de passar per aquí no volia dir que fos per sempre”, remarca. Aquell dia tan emocionant també va suposar un avenç per al país. “Que les dones estiguéssim al capdavant dels comuns significava que havíem aconseguit tenir veu en l’activitat política i que podíem fer activitats com aquestes”, conclou Magallón.