Els dies de col·lapse
El pont de la Puríssima sempre ha estat un maldecap per als conductors locals i visitants. Les cues quilomètriques de vehicles per entrar i sortir del país són una imatge habitual des de fa més de trenta anys
Si hi ha uns dies l’any que circular pel país és missió impossible són els del pont de la Puríssima. Milers de vehicles de l’estat espanyol pugen a Andorra per celebrar les festivitats de la Constitució i de la Immaculada Concepció i col·lapsen el país, que esdevé un caos circulatori per a locals i turistes. Tot i que amb el pas del temps el dispositiu de Mobilitat s’ha anat fent més eficaç, Andorra ha patit episodis de cues quilomètriques inoblidables. “Recordo un pont especialment dramàtic que va coincidir amb un episodi de nevades molt important i vam tenir el país col·lapsat durant 24 hores”, explica Jaume Bonell, actual director del servei de Mobilitat. Aquesta situació es va produir el 8 de desembre del 1990, quan més de 7.000 persones van quedar atrapades a les carreteres del país i van haver de fer nit dins els cotxes o espais públics oberts per a l’ocasió. La frontera hispanoandorrana estava col·lapsada, amb cues que arribaven fins a Encamp i la Massana, i molts vehicles no podien avançar per l’acumulació de neu i la manca d’equipaments. “El col·lapse va ser monumental al centre urbà d’Andorra la Vella i Escaldes, fins a la Seu d’Urgell, amb carreteres impracticables. A partir d’aquí és quan s’engeguen molts senyals d’alerta i d’alguna manera és quan s’estructura una mobilitat com la que avui coneixem, més estructurada i amb poder de decisió”, recorda Bonell. Aquella situació no es va normalitzar fins a les nou de la nit de l’endemà.
El 6 desembre del 1999 es va formar una cua de vehicles de més de trenta quilòmetres per accedir al Principat. Els mossos d’esquadra van recomanar no viatjar a Andorra, i a la capital i Escaldes la circulació va quedar pràcticament aturada en els dos sentits de la marxa des de les onze del matí fins a les vuit del vespre. “Fa quinze anys també hi va haver dificultats circulatòries i cues que podien acabar tranquil·lament a les onze de la nit”, comenta l’actual director de Mobilitat. Aquell desembre del 2004 es van formar més de 25 quilòmetres de cues tant el dia d’entrada com per sortir del país. “Generalment la Puríssima té dos episodis clars: les entrades, que són esglaonades, i les sortides, que són concentrades. La casuística sempre és aquesta”, diu Bonell. La capacitat de les carreteres ha anat augmentant per permetre la circulació de més cotxes i les noves tecnologies també han propiciat que la ciutadania pugui estar informada en temps real de l’estat del trànsit. “Fa vint anys l’única manera de comunicar-ho era per SMS. La ràdio no estava estructurada com avui, els mitjans de premsa escrita tampoc i les carreteres tenien molta menys capacitat portant”, detalla. Ara el servei de Mobilitat difon les previsions i els avisos a través de les xarxes socials, l’aplicació mòbil, la pàgina web i els mitjans de comunicació. “Era molt complicat. La gent pràcticament havia d’assumir allò que es trobava. Avui el gran avantatge és aquesta informació, que nosaltres puguem saber com està el trànsit a Barcelona, com es transita cap aquí i que també puguem reenviar informació perquè ells, des de baix, puguin anticipar-se”, conclou Jaume Bonell.