Moguts per l'idioma

És una molt bona iniciativa per parlar català, l’idioma oficial a Andorra. També per socialitzar”, comenta l’Esther Carrillo, una de les participants en el Voluntariat per la Llengua de la primera temporada (2004-2005), que continua al programa quinze anys després. Un temps que ha servit perquè 884 persones aprenguin la llengua del país ja sigui per desenvolupar-se millor a la feina o per perfeccionar la seva dicció per desig propi. L’Eric va ser el primer company amb qui l’Esther va compartir desenes de cafès perquè millorés la seva comprensió en català. “Va venir des de França per treballar aquí però volia viure a la Seu perquè era una ciutat que li va encantar des del primer moment. De seguida em va dir que volia tenir parella allà i el vaig avisar que tant sols acabava d’arribar”, relata la voluntària. A la parella lingüística no li va importar duplicar o triplicar les cites setmanals per tal de consolidar l’idioma –i és que només hi ha una condició per participar-hi i és trobar-se durant almenys una hora, un cop cada set dies– i és per això que tots dos anaven a fer la compra junts. “El feia sortir de la zona de confort, ell s’havia acostumat a parlar amb mi però amb altra gent li costava, recordo les llargues cues que formava a la carnisseria per demanar.” Vergonya i presses a banda, des d’aquell moment la compra sempre va ser en català. Ara l’Eric està instal·lat a la Seu amb la dona, urgellenca, amb qui té dues filles.

Carrillo considera que ser voluntària va més enllà de practicar el català, ja que és una manera d’ajudar durant el període d’adaptació d’una persona que és nova al país, “fins i tot quan venen de Barcelona”.

Encara que el Voluntariat per la llengua ha estat un dels programes amb més èxit per promocionar l’idioma, va registrar un moment de baixada durant els anys 2013 a 2016. Des del servei de Política Lingüística atribueixen el fet a la crisi global, que sobretot va afectar Europa. El nombre d’immigrants que venien cercant treball al país va descendir i amb ell el nombre d’aprenents, que en un 54% dels casos eren europeus –de nacionalitat espanyola, portuguesa i francesa–. La recuperació econòmica, a partir del 2017, ha vingut amb una empenta dels participants, que aquest any aconsegueixen la trentena.

“Conèixer gent i altres cultures” és una de les coses que més atrau Carrillo per ser voluntària. L’andorrana ha tingut l’ocasió de conèixer anglesos, francesos, suecs, italians... amb els quals ha compartit activitats lúdiques, com visites a museus o la projecció d’una pel·lícula, que després han estat el motiu d’una llarga conversa. Tot plegat, “el millor és que arriba un moment d’amistat i de complicitat on els alumnes, que ja s’han convertit en els teus amics, t’expliquin el que els passa”, afirma Carrillo.

La gran disposició que mostren en general els aprenents és una de les peces claus perquè el programa continuï en marxa. “Una de les meves parelles està convençuda que no parla força bé, però exagera perquè amb ella és molt fàcil. És professora i està conscienciada de la importància que té parlar bé la llengua oficial d’Andorra.” Un altre dels aprenents de Carrillo és anglès i no s’explica la facilitat amb què els ciutadans del Principat es desenvolupen en català, castellà i francès: “Els teus fills faran els mateix, i a sobre hi afegiran l’anglès.” Fins ara, més d’un miler de persones, entre voluntaris i aprenents, s’han amarat i han viscut el català en una atmosfera d’aprenentatge gràcies al Voluntariat per la llengua, que un any més continua la seva aventura al Principat.