Tres voltes a Escaldes

El gener és temps d’escudelles el dia de Sant Antoni Abat i durant uns anys els animals també van ser protagonistes de la festivitat. L’escenari era la parròquia d’Escaldes, on el 1999 es va decidir recuperar la celebració dels Tres Tombs amb els recorreguts de carruatges i cavalls pels carrers i la benedicció de mascotes i animals domèstics. La iniciativa va sorgir de la Unió Proturisme per recuperar “una tradició de la parròquia de feia molts anys i perquè a Catalunya es va començar a tornar a fer i van pensar de fer-ho també”, assenyala Jordi Rubia, president de l’entitat en aquella època.

La cita va ser diumenge 17 de gener al migdia amb la participació d’una dotzena de cavalls que van sortir des del parc de la Mola per ser beneïts a les portes de l’església de Sant Pere Màrtir i fer els Tres Tombs en un recorregut per Carlemany, l’avinguda del Pessebre i la de les Escoles. Rubia recorda que emulaven la tradició “dels ramaders que sortien amb els animals i els carros plens de palla i després es va fer amb tabac”, i que el motiu de fer tres voltes era perquè “el primer tomb era un avís i la gent s’hi anava afegint amb els animals”. La celebració que va posar en marxa Proturisme era “més festiva” i incloïa un aperitiu i la rifa d’una panera amb les donacions que feien els comerciants, que “servia per recollir fons per cobrir el cost o per fer una altra festa”, apunta Rubia. Perquè per aconseguir tenir cavalls que passegessin pels carrers d’Escaldes la majoria s’havien de portar, inicialment, de la Seu “i ens havíem de fer càrrec del transport i dels tràmits per passar els animals per la duana”, asse­nyala l’expresident de la Unió Proturisme.

Els Tres Tombs es van repetir més d’una dècada, de vegades al febrer i de vegades al març per evitar el fred, amb un caràcter molt popular que portava els amos d’animals de companyia, des de gats fins a tortugues, a la benedicció, fins que “es va deixar de fer perquè la gent no hi participava gaire”, rememora Carles Núñez, que va presidir l’entitat sis anys. En les edicions en les quals en va ser responsable els cavalls arribaven de Fontaneda i de la Massana, i els propietaris “entenc que tenien una despesa però nos­altres volíem que la gent hi participés i s’hi involucrés per la par­ròquia i ens trobàvem que s’havia de pagar”, relata Núñez, per remarcar que era insostenible i no hi va haver entesa “perquè és com si la gent que va a les carrosses de la cavalcada de Reis volgués cobrar”.

Des de l’hivern del 2013 no hi ha hagut més Tres Tombs, però l’actual junta directiva va proposar recuperar la tradició “i mantenim la intenció de fer-ho amb passeig de carruatges i aperitiu”, assegura la presidenta, Loli Artuñedo. Les restriccions pressupostàries ho han impedit fins ara perquè la subvenció del comú es manté congelada fa anys, amb alguna aportació extraordinària per a dues celebracions, precisa Artuñedo, que afegeix que recuperarien la celebració “perquè volem mantenir les tradicions i les festes populars i continuem amb ganes sempre que la gent la vulgui”. Reflexió compartida per Carles Núñez, que considera que si la ciutadania “s’involucra per fer una festa crec que està bé, però si representa una despesa no ho sé”. I Jordi Rubia reivindica poder tornar a reviscolar els Tres Tombs, “perquè soc de defensar les tradicions, hem de recordar que sortim dels ramaders, de collir tabac i patates i demostrar les nostres arrels o ho anem perdem tot”, i posa l’exemple de Sant Miquel d’Engolasters, “que abans era dia festiu i les famílies pujàvem a peu i es feia el dinar i ara també s’està perdent”, lamenta.