El caos del nou mil·lenni

El 31 de desembre de 1999 no només significava la fi d’un altre any, era el tancament d’un mil·lenni, d’una època que venia marcada per l’auge de la tecnologia. La població tenia ordinadors cada vegada més potents, l’accés a Internet començava a arribar a les cases i alguns afortunats, fins i tot, lluïen telèfons mòbils. El canvi de mil·lenni comportava moltes incògnites i una de les més temudes arreu del món era l’anomenat “Efecte 2.000”, un fenomen que podia tornar boges totes les màquines i comportar un caos digital amb danys irreparables. “El cert és que hi va haver més psicosi que el que va ser en realitat” recorda Daniel Bastida, que en aquell moment era director del ja desaparegut Centre Nacional d’Informàtica (CNIA).

En aquella època molts ordinadors només comptaven amb dues xifres per designar els anys, i per això es temia que, quan passessin a l’any 2000, els dispositius entenguessin que els dos zeros corresponien al 1900 i no funcionessin correctament, esborressin tot allò que tenien emmagatzemat, o bloquegessin el sistema. “Les memòries dels ordinadors d’aleshores eren molt limitades i renovar-les sortia molt car. Per això, per estalviar memòria, es posaven les dates amb dos dígits, ja que l’any 2000 quedava lluny” explica Bastida.

Però aquest problema tenia solució: prevenir l’efecte i canviar el sistema de tots els ordinadors del país de dues xifres a quatre. “Vam fer molta feina, tot i que el servei de tràmits de Govern s’havia creat l’any 1999 i molts ordinadors ja tenien els quatre dígits i amb els altres vam poder anticipar-nos al fenomen”, comenta l’exdirector del CNIA. El centre nacional d’informàtica d’Andorra va revisar 30.000 programes informàtics de Govern i dels set comuns. Dues persones de la plantilla van estar any i mig introduint manualment les modificacions necessàries perquè els sistemes funcionessin adequadament en el nou mil·lenni. El primer que es va fer va ser identificar el volum de feina que s’havia de dur a terme i prioritzar les tasques a realitzar. Les empreses privades també es van adonar del problema que podria suposar l’“efecte 2000” i es van afanyar a renovar programes obsolets i a fer petites inversions. La Cambra de comerç, indústria i serveis va treballar durant el 1999 per donar a conèixer l’“efecte 2000” i difondre als empresaris a través de conferències i xerrades quins eren els passos a seguir perquè les empreses no tinguessin problemes informàtics. Tot i així, la incertesa del que podria passar preocupava moltes companyies i institucions. Un dels exemples de la por als efectes del canvi de data es va fer palès a l’hospital, que va decidir que només faria ingressos urgents durant 22 dies perquè, davant de qualsevol imprevist, “el millor és que hi hagi a l’hospital el menor nombre possible de malalts”, deia la directora del centre en aquell moment.

La prevenció pel temor als efectes va fer que gairebé tothom es preocupés i només alguns petits comerços i particulars no adoptessin les mesures i es veiessin obligats a solucionar el problema a correcuita. Perquè l’efecte 2000, al final, va ser un caos digital desinflat gràcies a l’anticipació. “No recordo cap incidència”, detalla Bastida. De fet, el maig de 2001, el CNAI va publicar la memòria de l’exercici 1999, en la qual va destacar que es va superar “amb èxit” l’anomenat “efecte 2000” després de dos anys de feina del centre.