Guardians dels animals

Abans que existís la llei de protecció dels animals, l’any 1998 va néixer la protectora d’animals Laika arran d’un succés que va ser traumàtic per a alguns col·lectius. “Quan es va fer el traspàs de la gossera d’APAPMA a Govern, van fer pujar els banders i matar els gossos a cop d’escopeta, passant d’un centenar d’animals a menys de 30”, recorda Jean-Paul Cuberes, el primer president que va tenir Laika. El cas, segons explica, va trigar a arribar als ciutadans i quan se’n van assabentar, uns quants es van reunir a la plaça del poble “i va néixer la idea de fer una associació de protecció dels animals de companyia”, la qual pretenia fomentar el bon tracte amb els animals, lluitar contra la violència i els maltractaments, promoure les adopcions i estimular la sensibilitat humana.

Jean-Paul Cuberes comenta que crear l’associació va ser dur, ja que no disposaven d’ajuts i només estava composta per cinc membres, “com a president portava el mòbil sempre a sobre i quan trucaven, tant si era a treballar o fossin les 11 de la nit, havia d’anar a buscar un gat o gos atropellat o abandonat”. El veritable problema en aquell moment eren els felins, ja que Cuberes exposa que Govern no se’n volia fer càrrec i no podien anar a la gossera, “no sabíem on portar els gats perquè no vam aconseguir cases d’acollida, així que els teníem a casa nostra”, arribant a tenir-ne més de 20 en alguns casos. Carolina Cuberes, qui va ser membre de la junta durant molts anys, rememora que en aquella època les condicions dels animals eren molt dures i no hi havia pinso per alimentar-los, així que els havien de preparar els àpats ells mateixos, “recordo encara fer unes olles grans d’arròs amb carn amb la directora d’agricultura, la Consol Naudí, i que els gossos estaven en unes condicions deplorables”. La gossera antiga de la Comella era una borda amb unes gàbies exteriors, on el fred, la pluja i el fang eren els eterns protagonistes. En ser tants pocs associats i pagant una quota anyal de 30 € cadascun, eren els mateixos membres els qui havien de fer-se càrrec de les despeses, “tot i que a vegades teníem ajudes de certes persones”, comenten. Laika es va presentar de manera oficial l’any 2000, quan ja tenia 180 associats, i la junta estava formada per Jean-Paul Cuberes, Carolina Cuberes, Olga Gaitx, Ramon Noguer i Regina Solà.

Va haver-hi una època amb superpoblació a la gossera, i d’alguna manera els membres de Laika es van assabentar que algunes caneres alemanyes agafaven gossos d’altres països. “Vam posar-nos en contacte amb una confederació de refugis alemanys i vam fer un dossier amb els animals, adjuntant una carta signada pel cònsol alemany d’aquí a Andorra i una carta de Brigitte Bardot, qui també s’havia implicat”, exposa qui va ser el primer president, però la reunió amb Govern no va sortir com esperaven i finalment el dossier va quedar en paper mullat i van tornar a matar els animals. “Mai havia plorat tant. Vaig anar a la cònsol Naudí demanant que no matessin una gosseta que vaig aconseguir salvar”, explica Carolina Cuberes, qui finalment va assolir l’objectiu i anys més tard van adoptar l’animaló. Una ajuda prou important que van tenir per fer ressò de les històries dels animals, abans que les xarxes socials existissin, va ser la publicitat al Diari, “ens va esponsoritzar Maria Reig, la veritat és que vam notar un canvi en el comportament de la gent”, indica Carolina Cuberes, tot i que opina que encara queda molt recorregut per fer.

Ambdós Cuberes diuen que, quan van traslladar la gossera on és ara, a Sant Julià, les coses van millorar, “des que està Bomosa és una altra història, perquè han fet uns tancats, tenen una petita calefacció i surten a passejar per grups. Nosaltres vam viure els pitjors anys”, sentencien.