Volees sota la calor

Una de les competicions internacionals de tennis amb més ressò és la Copa Davis, en què jugadors de tot el món representen el seu país i intenten classificar-se i disputar la gran final. El debut d’Andorra en aquesta competició es va produir fa 20 anys, el febrer del 2000, en què a part de les victòries, la calor i la humitat van ser les protagonistes de l’esdeveniment, ja que es va fer a l’Àfrica, concretament a Accra, capital de Ghana.

Aquell primer equip del Principat a la Copa Davis va estar capitanejat per Toni López i format per tres joves promeses del tennis: Joan Jiménez, que ocupava el lloc 517 de l’ATP, Jean-Baptiste Poux, que només tenia 17 anys, i Kenneth Tullier, que hi participava com a suplent. “Recordo molts nervis i que va ser una experiència molt maca”, comenta Jiménez. El Principat formava part del grup IV de la zona euroafricana, on també hi participaven països com Sudan, Liechtenstein i Algèria. “Segons els rànquings som els favorits a la primera posició en el nostre grup i també a la final”, deia aleshores Toni Ricart, president de la Federació Andor­rana de Tennis. El 16 de febrer, Andorra va disputar el primer matx a la competició, que va ser contra Sudan, on Jiménez i Poux van arrasar tant en la modalitat individual com a la de dobles, per 6 a 0 i 6 a 1. “Dins el cap m’adonava que amb 17 anys estava fent quelcom molt important per al tennis andorrà perquè agafava un altre nivell, una mica més professional”, detalla Poux.

El segon partit es va disputar contra Liechtenstein, amb la concentració focalitzada a guanyar i passar a semifinals. Allí va debutar Tullier, que va substituir Poux en els dobles per problemes estomacals. “Era molt difícil jugar amb tanta calor. No era agradable i no eren les millors condicions”, afirma Joan Jiménez. La victòria per 3 a 0 va fer que Andorra tingués assegurat el segon lloc de la classificació grupal, però l’ascens es va complicar en perdre contra Algèria, un duel que decidia el lideratge del grup i que, en ser der­rotats, va obligar els andorrans a jugar contra l’amfitrió, Ghana.

Les altes temperatures i la forta humitat tornaven a afectar els jugadors dels equips que no eren africans. Els amfitrions, amb el suport del públic i una banda de música inclosa entre les graderies de l’Accra Sports Stadium, van fer molta oposició durant el matx contra l’equip andorrà. “Em va impactar molt l’entrada a la pista, amb tantíssima gent, i ens miraven malament. Era una sensació molt estranya”, afirma Poux. La xafogor i la calor, que superava els 40 graus, van minvar les possibilitats dels andorrans contra un equip africà molt més acostumats a la temperatura. La pista es fonia literalment als peus dels tennistes i les raquetes els lliscaven de les mans. “Ens afectava molt, era molt complicat jugar. Sincerament, crec que aquell any no vam pujar per la meteorologia”, opina Jiménez. En els partits individuals, ell i Poux van perdre, i en el partit de dobles, on va jugar Kenneth Tullier, els andor­rans també van ser superats pels ghanesos, que van acabar amb el somni d’ascendir al següent grup.

Amb l’eliminació els joves van haver de tornar cap a Andorra orgullosos de l’actuació del debut que havien fet a la Copa Davis, tot i no haver pogut classificar-se per continuar. “Era el primer any i volíem agafar experiència. Arribar fins a les semis era molt bon resultat, tot i que l’objectiu que sempre hem tingut és el de pujar”, conclou Jean-Baptiste Poux.