Xarxa de voluntariat

La Creu Roja Andorrana es va fundar gràcies a una iniciativa del Rotary Club”, una de les organitzacions amb més presència internacional, que ofereix serveis socials, explica el director general del moviment humanitari, Jordi Fernández. I “van ser els encarregats d’aportar els diners necessaris per crear l’embrió de la Creu Roja”, afegeix el president de l’entitat, Josep Pol. No obstant això, no va ser fins que el país es va convertir en un Estat de dret, any 1993, que la Creu Roja va obtenir el reconeixement internacional. Des dels anys vuitanta fins a l’actualitat els voluntaris s’han multiplicat per deu. “Les activitats que es feien eren socorrisme, col·lectes de sang i cooperació internacional”, explica la cap d’àrea de la secretaria general, Isabel Castelao. El seu paper anava més enllà, ja que també s’encarregava de la penjada de cartells o el repartiment de la loteria. “S’hi dedicaven entre 200 i 300 hores l’any”, recorda l’actual director, que va incorporar-se com a socorrista a l’equip de voluntaris del Principat el 1986.

Una de les necessitats socials que van fer créixer la Creu Roja del Principat va ser la “mancança molt greu” de transport sanitari que es desplaçava fins a França i Espanya durant la dècada dels noranta. Així doncs, Govern va demanar a l’agrupació l’assumpció d’aquesta feina: “Ens van donar dos cotxes per començar a arrencar.” A partir d’aquest moment els tècnics havien de fer torns de 24 hores cadascun dels dies de l’any. De seguida “vam passar de quatre o cinc treballadors a la vintena”, recorda Castelao. Simultàniament, la Creu Roja Andorrana va ampliar les prestacions amb el servei sociosanitari, que es va iniciar amb un senyor que necessitava ajuda per sortir de casa a causa que tenia mobilitat reduïda. L’home va acudir a la seu per demanar suport. “Tancava l’oficina, anava a casa seva, el portava a l’hospital, tornava al despatx i després l’anava a buscar”, recorda Castelao, que reconeix que era “massa”, i van contractar un noi –a mitja jornada– per cobrir un servei en què ara s’atén més de noranta persones diàries. “Els primers vint anys vam anar fent a poc a poc i els últims han estat un creixement molt gran perquè no hi ha un límit. Com més gent hi ha més feina hi ha, també”, sosté la treballadora. L’entrada al segle XXI va obrir les portes de l’àrea social, la teleassistència va permetre que la Creu Roja s’involucrés amb el col·lectiu de gent gran i l’especialització de l’equip més enllà del socorrisme. L’ajuda dels països veïns per fer possible aquests serveis és una de les riqueses de la xarxa de voluntariat. “Gràcies a la Creu Roja catalana podem gestionar la teleassistència i gràcies a França emetem diplomes internacionals”, apunta Fernández.

La forma de fer ha canviat en els darrers exercicis: “Durant molt de temps hem estat a remolc del que ens demanaven i ara ens hi anticipem. L’evolució ens ha permès ser més inquiets.” Actualment, el medi ambient és una de les preocupacions. “No ens podem quedar enrere, serà una de les nostres prioritats”, manifesta el president.