Divulgar el saber

Corria l’agost de l’any 1983 quan es va crear la Societat Andor­rana de Ciències (SAC) de la mà d’un grup de persones de la branca de la salut que, mogudes per les seves inquietuds, van voler tirar endavant activitats lligades al món del saber. “La majoria tornaven al país després d’anys de formació a fora, d’altres ja eren aquí, però totes tenien en comú una cosa: una imperiosa necessitat de comunicar”, va explicar el primer president de la societat, Josep Vilanova, durant el discurs de commemoració dels 20 anys de l’entitat. La societat va tenir una bona acollida per part de la població, tot i que va topar amb alguna complicació pel camí, com ara inscriure’s al registre de comerç, ja que en aquell moment no es podia utilitzar la paraula associació. De manera que es va decidir crear un organisme, no oficial, sustentat per voluntaris, que tingués existència legal, la vocació del qual fos acollir tota mena d’activitats lligades al món del saber. Un altre dels objectius era la promoció de la recerca segons el mètode científic per tal de posar-lo a l’abast de tothom, i “ajudar les persones a fer-se la idea de les coses per tal de trobar solucions de manera més ràpida entre tots”, comenta la presidenta actual de la SAC, Àngels Mach.

La dirigent rememora una de les dites de Vilanova, que defineix l’essència més pura de la formació: “La ciència també és cultura. La ciència i el coneixement són divertits; si no ho entens és que t’ho expliquen malament.” És en aquest sentit ampli que l'entitat entenia i entén el concepte de ciència i orienta la seva tasca a divulgar temes molt diferents que poden ser d’interès per als ciutadans. Les primeres conferències, que van ser a la sala d’actes de l’antic edifici dels bombers o la sala superior de la CASS, només tractaven l’àmbit de la salut, però de mica en mica es van anar obrint a tots els camps, com ara el social, humà, literatura o llengua, tractant temes tan diversos com les allaus, trasplantaments hepàtics, estalvi d’energia i calefacció o la primera nena proveta, “temes nous i de rigorosa actualitat”, explica la presidenta.

I no solament la seva tasca es reduïa a organitzar conferències, sinó que l’entitat realitzava d’altres activitats, entre les quals tenia lloc la promoció, des del 1988, de la Diada andorrana a l’UCE de Prada de Conflent i la promoció i coorganització de les Trobades culturals pirinenques, una forma de donar a conèixer el país i la seva cultura. La SAC sempre ha tingut la idea que no n’hi havia prou de transmetre oralment aquests coneixements, sinó que també calia deixar constància per escrit de tota aquesta informació, així que va fer un butlletí amb informació de les activitats de l’entitat i altres aportacions des del 1994, incorporant l’enregistrament en casset i el vídeo amb el pas dels anys, documents sonors i audiovisuals que van lliurar a l’Arxiu Nacional.

Per dur a terme totes aquestes actuacions rebien una subvenció de 500.000 pessetes del Govern, que va flaquejar alguns anys, sumant-se a l’ajut dels socis, una quota de 22 euros l’any. En tots aquests anys la SAC ha portat uns 1.500 conferenciants i ha publicat 106 llibres propis, a banda de les col·laboracions que ha anat fent amb altres institucions. “Mentre no hi hagi cap altre organisme seguirem fent activitats, i molt contents”, exposa Mach.