35 anys entre gegants

Els orígens de la colla gegantera d’Andorra la Vella es remunten a l’any 1985. Aquells dies, una desena de persones van iniciar l’associació que durant tota la trajectòria ha treballat per difondre la cultura del poble a través del ball. Cristina Casal va ser una de les integrants que van veure néixer el grup. “Recordo que van fer molta amistat amb els gegants de Sant Pol de Mar, la relació continua avui dia i per mi és molt especial”, afirma l’exmembre, que va passar un quart de segle sent partícip d’aquesta festa, que “ja es pot considerar una tradició”, afegeix. L’actual tresorera de la Gresca de la capital, Lídia Samarra, va descobrir el grup dos anys més tard. “Feia Carnaval a la parròquia, em van comentar el tema dels gegants i m’hi vaig apuntar amb una amiga”, explica la membre, que quan va començar era menor d’edat i havia de demanar als pares autorització per poder acompanyar la colla a Catalunya, territori on es desenvolupen la majoria d’actes.

El Carlemany i l’Ermessenda són la parella de gegants amb què es reconeix el grup de la capital. “El mestre Manel Casserras va ser l’encarregat de construir-los, la seva filla és qui va prendre el relleu”, afirma Samarra d’una de les famílies més reconegudes d’imatgeria festiva. El Martí –nom que fa honor al Copríncep Joan Martí, que durant més de trenta anys va estar al front de la sobirania del país– és el gegantó. Els capgrossos són la Multa, que representa una urbana; el Decret, un conseller, i el Tamarro, una bèstia imaginària arrelada a les llegendes i faules del Principat. Tot plegat conforma la cara visible de la festa, que ha evolucionat com una muntanya russa. “Hem tingut moments molt àlgids amb cinquanta i fins i tot seixanta membres, ara som uns quants menys”, indica Samarra, que recorda la gran activitat d’alguns estius, quan es feien prop de quinze sortides: “En fèiem una dissabte i una altra diumenge.” Al principi, la colla viatjava en una furgoneta però a mesura que el grup augmentava es va decidir contractar un bus. Cadascuna de les actuacions és una jornada per fer pinya. “Quedem una hora abans per muntar els gegants, fem la cercavila i després ens ajuntem per menjar, berenar o sopar, depèn del moment en el qual sigui la trobada”, relata Samarra.

El dia que la Gresca Gegantera d’Andorra la Vella mai oblidarà va ser aquell en què van batre un rècord Guinness per pujar el Carlemany i l’Ermessenda al pic del Casamanya (2.740 metres). “Vaig sortir de matinada amb molta emoció, els gegants havien d’anar tombats perquè no toquessin a terra”, afirma. La Cristina va contemplar la gesta des de baix: “Només vaig poder mirar perquè acabava de ser mare d’una nena.” Tot i això, confessa que té aquell moment gravat a la ment com a “molt impressionant”. No obstant això, la Festa Major és el dia més destacat. La parella que porta els capgrossos ha de celebrar un esdeveniment especial: un casament, un aniversari com a membres del grup... Després de 35 anys, la Gresca fa una crida al jovent per participar-hi.