Coronant els cims

La Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) va sorgir l’any 1993 de la mà de Patrick Frases, juntament amb els dos clubs que hi havia llavors, el Club Pirinenc Andorrà, del qual n’era el president, i el Club d’Escalada i Espeleologia d’Andorra (CEEA). “En aquell moment la gent que esquiava se’n reia dels qui feien esquí de muntanya, era com els que no volien pagar el forfet”, recorda Frases. Fins llavors no hi havia hagut la necessitat de participar en competicions d’esquí de muntanya, ja que el muntanyisme era molt individual i els esportistes anaven pel seu compte. Però hi havia un grapat de corredors que despuntaven contínuament en campionats de Catalunya i Espanya, i aquest va ser el motiu pel qual van decidir implicar-se en l’àmbit internacional. “Teníem Jacques Soulié i el Manyo, Dani Santuré, Josep Sinfreu, Albert Viladomat –que en pau descansi–, Paco Checa, en Putxi, que ara és vocal, Juanjo Barrios… i com a única dona hi havia Isabel Rogé”, que va córrer prou curses amb noies franceses i eslovaques, explica Nani Duró, que va entrar com a vocal de la FAM l’any 1996. Tots ells van córrer l’any 1994 una cursa de la Copa d’Europa, on Rogé i Joan Pere Adellach van fer la primera mixta andorrana. “Teníem una bona base de competidors i vam aprofitar per poder fer créixer la federació”, afegeix Frases. La FAM va ser acceptada oficialment com a membre del comitè internacional d’esquí de muntanya de competició (Cisac) el maig d’aquell mateix any i al juny va organitzar la VI Copa d’Andorra de travesses de muntanya, que fins aquell moment havia estat tasca del Club.

Qui va participar a impulsar-la en molts àmbits va ser Carlo Ferrari, l’actual director tècnic, el qual va arribar al país el 1997 fruit de l’amor. “Va ser gràcies a la Isabel, que el va conèixer a l’Himàlaia en una de les expedicions que va fer, i ens el va traslladar a Andorra. Una figura important i molt entesa en el tema”, apunta la vocal. Frases volia crear la guia d’escalada d’Andorra i ell, que tenia el títol de guia d’alta muntanya, la va fer. Duró va passar a ser vicepresidenta en aquella època amb Patrick Frases, que va continuar sent el president fins al 2004. “La FAM en aquells moments s’encarregava dels camins de muntanya i formava part de Ramblers Associations i de la Federació Internacional d’Activitats Alpinístiques”, afirma, moment en el qual va entrar Hèctor Pascó com a president i van anar desfilant atletes d’esquí de muntanya, com Manel Pelegrina, Òscar Santos, Nàdia Rossell o Laia Santuré, que va arribar a ser campiona júnior del món. Duró recorda un any que van anar a una cursa de Copa del Món a Adamello, i quan van arribar a Milà van anar directes a visitar el Duomo. “Quan vam tornar als cotxes ens havien robat tot el material d’esquí de dos corredors... i van haver de córrer la cursa amb material que vam llogar!”

El 2014 la federació va fer un salt endavant important, aconseguint una credibilitat internacional que fins llavors no havia tingut mai pel paper poc important de l’skimo, “som quasi una referència en l’àmbit mundial com a organitzadors d’aquestes curses”, arribant a crear l’Escola Nacional d’Activitats Alpinístiques (ENAA) l’any passat, “tenim una federació que penso que és exemplar”, opina Duró.