Epicentre cultural

El centre cultural la Llacuna es va inaugurar l’estiu del 2004, arrencant amb el mandat anterior de Conxita Mora i amb Carles Torralba com a conseller de Cultura. “La Llacuna es va crear perquè fins a l’any de la seva inauguració totes les instal·lacions i equipaments culturals del comú d’Andorra eren de lloguer”, exposa Jan Cartes, cap de l’àrea de Cultura del comú d’Andorra la Vella i gestor cultural des de l’any 1998. L’àrea de Cultura, l’escola d’arts, l’aula de teatre, espais on es feien les reunions... estaven a Clara Rabassa, on hi ha actualment el ministeri de Serveis Socials, i l’Institut de música estava a la plaça del Poble, a la cinquena planta. “Va sortir l’oportunitat de poder adquirir dos edificis. Com que les instal·lacions se’ns van quedar petites i faltaven espais, es va fer la proposta de comprar aquests dos edificis i fer la construcció d’un centre cultural amb l’arquitecte Jordi Batlle”, una notícia que Cartes es va prendre amb molta il·lusió. “La jugada era dinamitzar aquella zona d’Andorra la Vella i donar-li més vida. En un centre de cultura de 5.000 metres quadrats on hi hauria de tot (des d’una aula de teatre, conservatori de música, d’art, d’escultura i pintura, associacions i entitats, etcètera)”, indica Albert Salvadó, el conseller de Cultura de llavors. Es va agafar tot el conservatori de música, l’aula de teatre... tot es va traslladar, “fent un muntatge increïble en poc temps, es va aconseguir fer un traspàs que déu n’hi do com de gros que era gràcies a l’entusiasme de tothom”. Per tal d’escollir el nom es va agafar la gent de cultura i es va demanar que cadascú hi digués la seva, i un dels que va sortir va ser El nou casal del centre, perquè en aquell edifici hi havia hagut el casal del centre dels anys seixanta i setanta, on l’activitat principal era un cinema, “s’hi feien moltes pel·lícules que precisament no es podien fer a Espanya per la repressió franquista”, apunta Cartes. Al final es va escollir el nom de la Llacuna perquè resulta que abans que hi hagués edificis hi havia una llacuna “amb ànecs i de tot i, de fet, el carrer del darrere es diu la Llacuna així com la font, que va ser remodelada per Sergi Mas. I això va fer que prengués força el nom”, indica Salvadó. Ambdós recorden l’alegria de tots el dia de la inauguració del local al setembre, i que es va contractar una companyia catalana anomenada Artristras perquè fes un espectacle de carrer. “Vam fer una gran festa i també jornada de portes obertes amb la gent treballant a dintre, per la qual cosa es va poder fer una visita a tot el centre de dalt a baix. Hi va anar un munt de gent i s’ho va passar molt bé”, recorda Salvadó. També rememoren un detall curiós d’aquell dia, quan l’aleshores bisbe, que ara és l’arquebisbe, va dir que volia venir i volia fer la benedicció de les instal·lacions: “Ens vam quedar una mica sorpresos i li vam demanar si venia com a bisbe o com a Copríncep. Va dir que venia com a bisbe i així el vam rebre. Després que el cònsol fes la xerrada, li vam passar la paraula al bisbe i enmig de la benedicció va tallar-la i va fer un discurs sobre la seva figura, que era indissoluble”. Des de llavors el centre cultural ha anat creixent en el nombre d’usuaris, fet que per al cap d’àrea de Cultura demostra “un creixement exponencial, brutal, que significa que la vam encertar en el seu dia”.