El robatori

Eren les sis del matí del 13 de maig del 2005 quan la dona que s’encarregava de la neteja del santuari es va adonar d’un fet que passaria a la història del país: la talla de la Mare de Déu de Meritxell no era al seu pedestal i només hi quedaven els peus de fusta de la imatge, que havia estat sostreta sense cap delicadesa. “La trista notícia ens arribà en una parada a mig camí entre Andorra i Barcelona, a Torà, i ens vam quedar tots de pedra. Vam resar un Ave Maria i vàrem cantar l’Ave i els Goigs de Meritxell”, recorda mossèn Ramon, que es trobava fora en aquell moment realitzant un viatge amb la gent gran de Canillo. Els lladres havien forçat una de les portes d’entrada laterals del temple i havien sostret la imatge amb molt poca cura. “Des del ministeri i la policia es va tractar com a prioritat màxima perquè ens havien robat el cor d’Andorra. Teníem una sensació de responsabilitat enorme per descobrir qui havia estat i per què ho havia fet”, detalla Josep Maria Cabanes, qui en aquell moment era ministre de Justícia i Interior en funcions. “Temíem que es tractés d’un atemptat religiós contra el país, que era molt greu per a Andorra, i no sabíem si provenia d’una orde satànica o simplement era un acte vandàlic”, puntualitza.

La talla robada era la tercera feta per l’escultor Sergi Mas, però just després de produir-se el robatori va ser un particular anònim de Canillo qui va cedir una imatge igual a la que hi havia al santuari per col·locar-la en el pedestal i poder mantenir així el culte a la marededéu. “Com si fos un feeling de la Mare de Déu, al seient del meu costat en el viatge hi havia el senyor Jaume Rossa, que em consolà oferint-me la talla que ell havia fet tenint al davant el model de la imatge de Sergi Mas. Fou tota una gràcia del bon Déu. Canillo sempre li estarà agraït per la seva generositat”, explica mossèn Ramon. El fet va commocionar tot el país, no pel valor econòmic de la peça, sinó perquè s’havia profanat el temple i el símbol nacional. “Crec que la població es va quedar sorpresa i que ningú entenia per què algú podia fer allò”, detalla Cabanes. En aquest sentit, el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va sentenciar els fets des del primer moment i va oficiar una missa el diumenge següent on va dedicar l’homilia a la profanació del temple sota l’atenta mirada d’un centenar de fidels. “La nació està encongida perquè ens han fet malbé. Ens sentim afectats perquè qui toca la Mare de Déu de Meritxell toca Andorra”, va destacar. Posteriorment, mossèn Ramon va encomanar una altra talla a Sergi Mas mentre que la talla del senyor Rossa es va dur a l’església parroquial.

El robatori no era un fet aïllat en els darrers dies, ja que s’havien produït diversos actes contra peces de caire religiós, com per exemple pintades a l’escultura del príncep bisbe Benlloch o l’atac a una imatge de guix a la Mare de Déu pels voltants del santuari, uns fets que van dur ràpidament a la detenció de dos joves: un andorrà amb antecedents policíacs i en tractament psiquiàtric que va confessar l’autoria del robatori i un resident francès que posseïa una pistola de gran calibre. “L’actuació de la policia, encapçalada per Lluís Betriu, va ser brillant”, descriu l’exministre d’Interior. Finalment, l’acusat va ser el jove escaldenc, qui va declarar que no era conscient del mal que feia i que no podia donar raons exactes per l’esquizofrènia que patia i els efectes d’estupefaents. “Vaig parlar amb ell i era un noi que estava com absent. Tenia molts problemes, tant familiars com mentals”, recorda Cabanes. L’acusat va afirmar que va intentar emportar-se la Verge, però com que pesava molt la va arrencar dels peus. Així mateix, com que “era molt maniàtic” la va dutxar i en veure que la pintura s’escorria va decidir cremar-la amb altres objectes. “Crec que allò que volia fer és un acte que el fes protagonista, fer alguna cosa important”, opina l’exministre d’Interior. Finalment, el Tribunal de Corts va deixar lliure el lladre de la verge de Meritxell per la seva condició psiquiàtrica. “Tot i així, crec que tots vam respirar quan es va resoldre el robatori i ens vam relaxar en saber que només havia estat un acte vandàlic”, conclou Cabanes.