Una dècada de les POB

Un 11 de maig del 2010, un centenar d’alumnes van arrencar a primera hora del matí el primer examen de la història de la prova oficial de batxillerat, un comentari de text en català. Després de molts anys amb estudiants de l’Escola andorrana preparant-se per a la selectivitat espanyola o el Bac francès, el sistema educatiu del Principat va poder estrenar una avaluació pròpia per als alumnes de segon de batxillerat, que a la vegada fos externa a la pròpia escola.

Abans d’encarar la primera prova el maig del 2010, la incertesa era màxima ja que es tractava de tota una novetat. “Hi havia nervis, no sabíem ben bé com seria, però érem conscients que actuàvem com una espècie de conillet d’Índies”, assenyala Agda Castillo, que formava part d’aquella generació en la branca lingüística i humanística. I com sol passar amb qualsevol iniciativa que arrenca des de zero, al principi no hi van faltar els problemes. Un dels principals va ser una greu errada en un enunciat de l’examen de matemàtiques que van haver d’afrontar els alumnes del científic i tecnològic, relacionat amb una equació i una derivada que estava present en tot el test. Molts dels alumnes van comprovar al moment que hi havia alguna errada ja que no els quadraven els càlculs tot i estar aplicant bé el procés que havien estudiat. Es va crear un bon enrenou i, generalment, les notes van anar a la baixa.

Quan van arribar els resultats els problemes van continuar: notes més dolentes respecte a l’avaluació continuada (van aprovar la POB 88 de 98 alumnes i només dos van suspendre el batxillerat), errades en l’assignació de notes o disparitat de criteris en les correccions d’exàmens... “Em van revisar dues vegades la prova de castellà. Inicialment jo tenia prop d’un 6, a la segona em van pujar al 8 i a la tercera em van posar un 3”, explica l’Oriol, alumne del científic en aquella generació, que comenta també el cas d’un company seu. “Ell era bo en matemàtiques i solia treure 8 i 9, però va suspendre amb un 2. Quan va anar a la revisió, li van portar un examen que no era seu. Es van equivocar a l’hora de posar el codi al test”, descriu l’Oriol, que remarca que “va ser una situació més de la mala gestió d’aquell primer any”.

I és que molts alumnes van tenir aquella sensació una vegada van rebre les notes. La indignació va arribar a tals punts que es va organitzar una seguda durant uns minuts en un pas de vianants davant del ministeri d’Educació. “Tampoc vam ser gaire radicals i vam ser educats, crec jo”, recorda Castillo. Amb tot, es va parlar fins i tot d’anar a Batllia, malgrat que després d’una reunió dels pares amb el secretari d’Estat del moment, Josep Roig, es va descartar.

Abans d’això, però, molts pares i alumnes van dirigir-se al centre de la Margineda per exposar les seves queixes. La directora del centre d’aleshores era Ester Vilarrubla, l’actual ministra d’Educació. “Hi va haver potser més disfuncions que els anys posteriors. Nosaltres vam haver de fer un paper complicat d’acollir i rebre les queixes, i ajudar a canalitzar-les cap al ministeri d’aleshores. La nostra voluntat era ajudar les famílies i penso que ho vam fer”, indica Vilarrubla, que recorda que es tracta d’una prova externa al centre. En els anys posteriors “ha anat millorant en tot, amb els procediments, amb el contingut, i està més clara quina és la seva finalitat”.