Un palau fet a Canillo

Una de les infraestructures més emblemàtiques del país i sobretot de la parròquia de Canillo és sens dubte el Palau de Gel. Les famílies gaudeixen patinant per la pista gelada de dimensions olímpiques mentre d’altres aprofiten per nedar a la piscina o posar-se en forma al gimnàs, a la pista d’esquaix, a la de tennis, assistir a conferències a l’auditori, visitar la sala d’exposicions o fer un àpat i relaxar-se fent un cafè al bar. “El Palau de Gel és el centre esportiu de la gent de Canillo, un lloc de reunió, un reclam turístic per l’oci que ofereix, i també té un vessant esportiu per a la temporada d’estiu”, explica Francesc Oriol, exdirector de la infraestructura.

La seva creació es va començar a treballar l’any 1982, durant el mandat d’Òscar Ribas com a cap de Govern i dels cònsols Antoni Casal i Pere Torres. La idea de construir aquest edifici era que fos un projecte d’interès nacional, la primera obra de dimensions olímpiques del país, que permetés la pràctica d’esports de lleure a visitants i residents, així com als escolars. “Ho finançava Govern, però la gestió la fa el comú. Aprofitant la conjuntura que Canillo s’havia consolidat com a destí turístic de neu, es va pensar que el complex podia ser un complement per a la gent que baixés d’esquiar i seguir amb l’esport d’hivern”, detalla l’arxiver del comú, Domenec Bascompte. El consell de comú va transmetre al Govern la voluntat de construir una pista de gel, que posteriorment va ser de 1.800 metres quadrats amb una graderia per a 1.500 persones, un fet que l’executiu va aprovar, i dos anys després es va decidir aixecar la infraestructura en una àrea al centre de la vila. “El terreny ja estava llogat pel Govern i hi havia un camp de futbol. Quan es va acordar construir el Palau, l’executiu va renunciar al lloguer i aquest va passar al comú de Canillo”, explica Bascompte.

Les obres de construcció es van anar fent mentre el comú preparava totes les gestions internes, com ara la creació de la comissió rectora, que va aprovar els estatuts, i la convocatòria d’edictes per cobrir les places necessàries. El 29 de desembre del 1987 va ser la data fixada per a la inauguració, però la celebració no es va poder fer. “Es va endarrerir perquè la pista no gelava i hi va haver un canvi de mandat a les eleccions comunals que van tenir lloc a final de desembre”, detalla Bascompte. Per aquest motiu, no es va tornar a parlar del Palau de Gel fins a l’1 de març del 1988 i, finalment, la inauguració es va fer el 29 de maig del 1988, la qual va estar presidida pel Copríncep episcopal en aquell moment, Joan Martí Alanis, el cap de Govern, Josep Pintat, i els cònsols de Canillo, Francesc Areny i Assumpció Rossell, així com la resta de consellers del comú, entre altres autoritats. Des d’aleshores, el Palau de Gel ha acollit altres esdeveniments, com Firesport, ha estat allotjament amb noranta llits d’estades esportives entre el 1990 i el 2006, i rep milers de visitants cada any, que gaudeixen de totes les instal·lacions lúdiques que presenta aquest palau situat a Canillo.