Llum a les valls del nord
Nord Andorrà compleix 100 anys. El juny del 1920 es van signar els estatuts per constituir la societat amb la qual es van poder il·luminar les llars i els carrers de les parròquies de la Massana i Ordino.
Treballadors de nord andorrà en l'inici de la societat.
L’electricitat va trigar més a arribar a Andorra que a altres països. Les muntanyes comportaven algunes dificultats afegides per poder comptar amb energia al Principat, un avenç tecnològic molt important a l’època per a una societat com l’andorrana. Però durant el primer quart del segle passat, en un moment en què l’electricitat estava en boca de tothom, es va avançar molt perquè el país comptés amb aquesta innovació. L’arribada de la llum a la Seu d’Urgell va propiciar que es fessin els passos definitius per dur-la al país.
Els primers van ser els de la Tabacalera Andorrana, que van començar a produir electricitat per a la seva fàbrica del Roc de les Anelletes. A més, generaven electricitat per a la capital, Escaldes, Encamp i Canillo. Amb tot, a Ordino i la Massana van trigar una mica més. No va ser fins a la irrupció de Nord Andorrà que es va poder tenir llum. Va ser tot just fa 100 anys, el 1920, quan es va començar a gestar tot. El 9 de juny d’aquell any es va signar l’acta de constitució de la societat, amb la qual es va poder il·luminar les dues parròquies després de signar un acord amb la Tabacalera Andorrana, que tenia un excés de producció i en va redistribuir també al nord. “Hi havia molta dificultat per portar llum cap aquí dalt perquè on hi ha els túnels de Sant Antoni abans era tot roca, no era tan evident com portar-la a Andorra la Vella o Escaldes-Engordany”, explica l’actual director general de Nord Andorrà, David Forné.
En aquell context, els germans Lluís i Francesc Molné, de la Massana, i Josep de Riba, d’Ordino, així com mossèn Bordes, van ser claus per poder fer aquest pas endavant a les valls del nord, signant l’acord amb la Tabacalera dos mesos abans. “Van ser els creadors de la idea de fer la societat i portar les línies cap aquí dalt”, indica Forné. Curiosament, quan es van signar els estatuts per formar Nord Andorrà, SA, es va inscriure la creu del terme de Santa Catarina, el punt entre el quart de les dues parròquies, com a domicili social de la societat. A dia d’avui, continuen instal·lats al mateix lloc. “Al principi es reunien allà a l’exterior, en un roc de l’actual camí de Santa Catarina, perquè era com simbòlic. Més endavant es faria el local com a seu social”, descriu el director general de la companyia.
Finalment, entre el 1921 i el 1922, la llum va arribar a la majoria de llars d’Ordino i la Massana. Al principi era una llum més “rudimentària”. A poc a poc es va anar evolucionant, i cap a final dels anys quaranta es va arribar a comptar amb energia trifàsica, amb la qual ja es podien connectar estufes, la cuina de casa... Més endavant es va seguir evolucionant a mesura que la tecnologia i la societat del país ho requerien. Un punt important va ser l’aparició de la figura de Lluís Montoliu, amb la qual l’empresa va créixer substancialment entre els anys seixanta i setanta fins als noranta. En els darrers anys, Nord Andorrà ha dedicat els esforços a les energies renovables, el “futur”, tal com explica Forné.
Com l’energia, durant aquests 100 anys l’empresa ha evolucionat constantment adaptant-se als temps actuals. A banda d’aquest factor, però, un aspecte clau perquè l’empresa hagi perdurat tant tot i les dificultats en el camí és el sentiment d’identitat. “Sempre ha prevalgut mantenir la independència, ha sigut com un sentiment de pertinença dins de les valls del nord que s’ha mantingut fins ara”, conclou Forné.