Nou espai per als reclusos

El centre penitenciari de la Comella, que es va crear ara fa 25 anys, era una solució provisional i no havia de ser la presó definitiva. L’objectiu de la seva construcció era acollir els reclusos que estaven a les dependències de Casa de la Vall, l’única que hi havia fins aquell moment, i que tenia un greu problema d’ocupació. “Hi cabien un màxim de 20 persones. La justícia, la llei, era diferent en aquella època i la gent passava molt més temps a la presó. Estava plena! On posava a la gent?”, explica qui fou el primer director del centre penitenciari, Antoni Molné. Els presos es trobaven atapeïts, dormien en llits plegables i es partien els torns per accedir al pati minúscul que tenia vistes a tots els veïns de la zona mentre el director buscava solucions per resoldre el problema.

El secretari d’Interior d’aleshores, Olivier Montel, i la direcció del centre penitenciari van trobar un edifici a la Comella, propietat d’una empresa constructora, on ubicar urgentment les noves instal·lacions penitenciàries, que van estar llestes en un parell de mesos. Aquella presó, però, tenia data de caducitat: la del lloguer de l’immoble que era de cinc anys, temps en el qual el Govern havia de seguir cercant uns ter­renys adequats per poder construir-hi el centre penitenciari que havia de ser el definitiu. “Vam anar a la Comella perquè va ser el lloc que vam trobar en aquell moment, que no era tasca fàcil, i vam fer una presó provisional on hi cabien més presos, a banda dels 20 que estaven a Casa de la Vall”, recorda Molné.

Mentre es feia la reforma Govern va convocar tretze places de vigilants per a la nova presó, i també s’hi van incorporar una doctora i una infermera. El nou centre, que comptava amb disset cel·les i tenia capacitat per a cinquanta interns, va començar a funcionar l’1 de setembre del 1995 i es va destinar als presos pendents de judici i a les dones, que estaven en una part diferenciada, mentre que els condemnats es mantenien a Casa de la Vall. La nova instal·lació estava equipada amb una sala de joc, biblioteca, locutoris per als reclusos i per als advocats i una sala d’estar. “Teníem mancances, com per exemple que no hi havia cuina. Ara hi ha una presó com cal i amb uns bons patis”, reconeix qui en fou el director. Així mateix, els presos podien rebre visites dimarts, dijous i dissabte.

El centre penitenciari que s’havia de construir com a definitiu va ser finalment el que hi havia a l’edifici de lloguer, que el Govern va comprar i va remodelar i ampliar fins als 4.500 metres quadrats de superfície. “Es va preparar la separació de menors, els condemnats passaven per una galeria i els que entraven i sortien per una altra... i el règim obert també estava separat”, explica Molné. Els treballs de remodelació, que van costar més de 5 milions d’euros, es van fer en dues fases per evitar el trasllat dels reclusos a un altre edifici i el nombre de cel·les es va augmentar fins a les 48. De mica en mica es van anar incorporant serveis fins arribar a la presó d’avui en dia.

La dècada del 1995 al 2005 va ser l’únic moment que el país va tenir dues presons, ja que els reclusos de Casa de la Vall van entrar a la Comella i va ser enderrocada a final del 2005. “Amb una presó n’hi ha suficient perquè ara caben més de 150 presos, crec. Per a Andorra omplir-la seria molt i espero que això no es vegi mai”, conclou Antoni Molné.