Condecoracions úniques

Medalles com a reconeixement per la difusió de la cultura, la ciència o l’educació francesa a Andorra. Les Palmes acadèmiques són un dels títols honorífics més importants per a la societat gal·la que s’atorguen a estrangers i residents que viuen fora de França i que contribueixen a l’expansió de la seva cultura arreu del món. “Són unes condecoracions molt antigues, ja que les va fundar Napoleó I l’any 1808”, explica l’actual president de la secció d’Andorra de l’Associació de Membres de l’Orde de les Palmes Acadèmiques (Amopa), Albert Rossa.

La presència del sistema educatiu francès i de professionals a Andorra abocats a la difusió de costums i coneixements característics del país veí provocava que alguns dels distintius, medalles i reconeixements que atorgava el govern francès anessin per a andorrans que havien vinculat gran part de la seva vida a la cultura francesa. L’any 1992, per exemple, el Lycée Comte de Foix va ser l’escenari de la condecoració a l’intendent Louis Blazy i a l’exdirector del centre Eduard Rossell per la feina feta durant més d’una dècada al capdavant de l’escola. “Una personalitat andorrana coneguda i reconeguda que ha fet del Lycée tota una institució a Andorra”, expressava el representant del ministeri d’Educació francès, Jacky Simón. “Hi ha tres graus de condecoracions: comandant, cavaller i oficial. Per ser cavaller has de tenir mínim 35 anys i per pujar de categoria has de tenir una antiguitat de cinc anys en el rang inferior.” Rossell, que s’havia retirat de la docència aquell estiu després de 40 anys, era l’únic andorrà aleshores que comptava amb quatre condecoracions: comandant de l’Orde, cavaller de la Legió d’Honor, cavaller de l’Orde Nacional del Mèrit i oficial de Palmes Acadèmiques.

L’any següent, el 1993, arran de la implicació del país amb l’associació i la relació tan estreta amb França, es va crear la secció del Principat de l’Amopa, que va presidir Rossell. Des d’aleshores Andorra va començar a organitzar activitats relacionades amb la cultura i l’educació francesa, com conferències, xerrades, concursos educatius a les escoles, i intercanvis amb altres seccions de l’Amopa, entre d’altres. Una de les que més ressò va tenir en els inicis de l’Amopa andorrana va ser la conferència impartida pel professor de la Sorbona Louis Forestier a la sala d’actes de Prada Casadet per explicar la relació de l’escriptor Guy de Maupassant amb pintors impressionistes. “L’objectiu és promoure amistats entre els nostres membres i fer, per exemple, visites a museus i viatges per conèixer altres indrets que formen part de l’Amopa. En fèiem un a l’any, tot i que amb la pandèmia enguany ha estat impossible”, explica Rossa.

L’Amopa a Andorra compta amb uns seixanta membres, una xifra que es manté amb el pas del temps, ja que és similar a la que tenien a final dels noranta. “La majoria són docents i ara també som molts jubilats, molts francesos, tot i que animem qui vulgui a formar-ne part”, anima l’actual president de l’associació.