La fi d'un símbol

La història d’Escaldes-Engordany com a destinació turística estretament lligada a l’ús de l’aigua termal no es podria entendre sense un dels seus establiments més emblemàtics, l’hotel Pla, enderrocat ara fa deu anys. Fundat per Francisco Pla Calvó la dècada del 1850, inicialment com a fonda tradicional, l’hotel es va modernitzar passant a ser balneari poc després, el 1862, convertint-se així un dels negocis pioners en l’àmbit del termalisme al costat d’altres locals històrics de la zona.

Des d’aquells primers anys en la incipient Andorra turística fins a la demolició de l’immoble, l’hotel Pla va passar per una etapa d’esplendor marcada “per una sèrie d’importants modificacions i millores. De fet, la façana que es va enderrocar no era l’original”, explica Toni Martí, excap de Govern i cònsol major escaldenc l’època en què es va procedir a l’enderroc. En aquest sentit, cal ressaltar la figura de Xavier Pla, fill de la família que va engegar el negoci i arquitecte de professió, que el 1925 va escometre una important reforma de l’estructura, amb la construcció d’una tor­re annexa a l’hotel.

L’establiment va tancar definitivament les portes als anys noranta, després d’una llarga agonia. Martí recorda que “durant molt de temps es va intentar negociar amb la família” per recuperar l’immoble d’alguna manera. Fins i tot, apunta, “es va parlar de traslladar-hi, en aquell edifici o al del costat, on hi havia l’antic hotel La Terrassa, les dependències de la casa comuna”. La ubicació era especialment idònia pel seu caràcter simbòlic. “La plaça Santa Anna havia estat durant molts anys el centre neuràlgic d’Escaldes-Engordany”, remarca.

La família Pla es trobava aleshores immersa en un llarg procés legal per l’herència, que va acabar al Tribunal d’Estrasburg, i el comú ni tan sols va aconseguir tancar un acord per a la demolició. L’excònsol relata que “vam iniciar converses per mirar de trobar una solució”, ja que la salubritat de l’edifici “estava sota mínims” i això posava en risc els mateixos vianants. Fins al punt que “es va haver d’instal·lar un tancat a la zona per si es produïen despreniments”.

En les negociacions per tirar a terra l’edifici van sorgir discrepàncies entre els mateixos privats i la materialització de l’enderroc es va anar allargant. Finalment, el comú es va veure obligat a declarar l’hotel Pla en estat de ruïna, fet que va permetre accelerar el procés demolició. Tot i això, els treballs van ser a càrrec de la propietat, sota la tutela de la corporació escaldenca.

Abans que l’edifici anés a terra, el comú ja s’havia cuidat de catalogar-lo en la classificació de conjunt arquitectònic i edifici d’interès. “De fet, estàvem obligats a fer-ho perquè l’hotel es trobava en sòl urbà consolidat”, apunta Toni Martí, que opina que “l’ideal hauria estat que el Govern també l’hagués declarat com a bé d’interès patrimonial, però mai no ho va fer”.

En tot cas, aquesta catalogació va servir per preservar determinades peces característiques de la façana. “La demolició s’havia de dur a terme amb determinades condicions: d’una banda, calia resguardar alguns dels elements de granit propis de la construcció, així com una balconada de ferro forjat que datava del segle XIX”, assenyala Martí. “De l’altra, si algun dia la família decidia construir en aquest lloc, el nou immoble hauria de tenir la mateixa la façana i incorporar els elements que es conserven.” Ara com ara, la plaça Santa Anna segueix òrfena d’una de les seves edificacions més emblemàtiques. Al costat, però, l’estructura de l’hotel La Terrassa –que inicialment també havia d’anar a terra– encara resisteix.