Informació diària televisada
Les emissions regulars d’andorra televisió van començar fa 25 anys amb un equip ple de ganes de tirar endavant una televisió pública que es va iniciar amb dos informatius diaris i un recull setmanal.
El 4 de desembre del 1995, ara fa un quart de segle, Andorra va tenir per primer cop una televisió pública amb emissions regulars. Un fet que es va produir gràcies a l’aprovació in extremis de la junta de govern de l’Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra (ORTA), que des de l’1 de gener del 1991 ja tirava endavant Ràdio Nacional d’Andorra, i que finalment va apostar per donar una empenta més tot i la divisió d’opinions entre els membres. “Hi havia polítics que no volien tirar-ho endavant, suposo que pel respecte que els feia aparèixer en els mitjans, i la votació va quedar amb tres vots a favor i tres en contra”, recorda Enric Castellet, qui era director de l’organisme en aquell moment. Tot i així, com el vot del president de l’ORTA valia doble en cas d’empat, el projecte va tirar endavant.
La posada en marxa d’Andorra Televisió es va fer ràpidament i en un mes i mig es va construir un plató de televisió, el control de realització i la xarxa necessària per dur els senyals fins als estudis de l’ORTA. “Va ser una aventura, un repte diari, una etapa molt engrescadora perquè en teníem moltes ganes. De fet, durant el mandat d’Òscar Ribas s’havia intentat però no va fructificar”, detalla. Tres mesos després de la primera reunió, celebrada el 15 de setembre de 1995, es va passar del zero al cent en fer la primera emissió: un programa especial amb el cap de Govern, Marc Forné, el síndic general, Josep Dallerès, i el president de l’ORTA, Enric Tolsa, i també es va presentar a l’audiència l’equip de periodistes i tècnics que formarien part del projecte. A partir d’aleshores les emissions regulars van estar formades per dos informatius diaris i un recull setmanal els diumenges que es podien veure a través de la freqüència Canal 33. “Com tots els inicis, va ser complicat. Hi dedicàvem moltíssimes hores, érem molt joves i teníem zero experiència, però era tan gratificant i posàvem tanta passió i energia que ens ho passàvem molt bé”, recorda la periodista i presentadora dels informatius del cap de setmana, Pati Molné.
L’equip de redactors es va formar amb personal que treballava a RNA fins a aquell moment, com era el cas de Molné, que ho compaginava amb els estudis a Barcelona entre setmana. Els presentadors de dilluns a divendres eren Sònia Matute per a l’informatiu del migdia i Ramon Font per al del vespre, amb el suport tècnic de l’empresa andorrana Antena 7 TV, que s’encarregava de la producció. “No hi havia la cultura de premsa que tenim actualment i no era fàcil perquè les persones eren més reticents a sortir per càmera, no es feien rodes de premsa com avui i el dia que hi havia algun incident era or, ja que no et tocava obrir amb, per exemple, una festa major”, detalla Molné.
L’evolució d’Andorra Televisió va provocar que el gener del 1997 es traslladessin de la Casa Felipó a les dependències actuals i els informatius arribessin a emetre’s a les comarques del Pirineu, un fet que es va acabar el 2016. “Al debat Una televisió per Andorra que vam fer el 1995, experts d’Espanya i França ens van dir que havíem de tenir clar que no era cosa fàcil perquè suposava assumir molts riscos i que era imprescindible que sortíssim de les nostres fronteres per donar a conèixer el país”, explica Castellet. El treball i la constància han fet d’ATV la cadena pública que avui segueixen els ciutadans per assabentar-se de les notícies del país i que es troba envoltada per una àmplia oferta de cadenes foranes. “Hem de seguir evolucionant, com ho fa la tecnologia i les noves formes de consum”, conclou l’actual director general de Ràdio i Televisió d’Andorra, Xavier Mujal, qui també col·laborava en els inicis en les transmissions de bàsquet de l’època.