De cursa normal a clàssica
La Sant Silvestre laurediana va néixer el 1993 com una prova qualsevol més i s’ha convertit en una cita tradicional del país. La cursa va agafar ressò quan va comptar amb participants de luxe anys enrere.
Una de les sortides de la primera Sant Silvestre, el 31 de desembre del 1993.
Acabar l’any amb una bona cursa nocturna s’ha convertit en una tradició per a molts atletes, no només a Andorra, sinó a múltiples indrets més enllà de les fronteres. Al Principat, Sant Julià de Lòria va activar la tradició l’any 1993. El mateix 31 de desembre al vespre es va celebrar la primera cursa Sant Silvestre, que aleshores va tenir un caire molt més discret, amb pocs participants, tot i que es van comptabilitzar fins a 14 categories. “Era una cursa totalment normal, es feia només en un carreró pràcticament, on hi posàvem uns cons. Sortíem de la plaça de la Germandat, baixàvem en direcció la Pizzeria Venècia i pujàvem. No érem més d’uns quaranta o cinquanta participants”, explica Víctor Martínez, participant en aquella primera edició i principal organitzador de la prova des del 1999.
Aleshores no era fàcil preveure que en un futur la prova aniria agafant el to de cursa clàssica en la qual s’ha convertit. Amb tot, no va ser tot d’un dia a l’altre, sinó que ha estat un procés ascendent amb el pas de les edicions i de les accions que s’han dut a terme, que han permès un creixement constant dels participants i del ressò de la prova. El punt d’inflexió es va donar el 1999. Martínez va agafar les regnes de l’organització i va impulsar les diferents accions. “Vaig començar a buscar patrocinadors i a portar atletes que eren campions olímpics i del món”, explica l’organitzador de la Sant Silvestre laurediana, que afegeix que “també vam canviar el circuit, vam introduir el tema dels barrets de Pare Noel, la panera per als corredors... Cada any fèiem coses noves amb l’objectiu de buscar que el corredor popular vingués. Un atractiu era tenir gent que surt a la televisió i que coneix tothom”.
La prova va arribar a un punt àlgid a final dels anys 2000 quan hi havia cartells de luxe. “Vam arribar a ser la tercera Sant Silvestre per atletes internacionals al rànquing espanyol, per darrere de la vallecana i la de València”, recorda. Amb tot, des de fa uns set anys l’organització ha deixat de portar atletes de renom per a les proves. “Des del comú van dir fins aquí. Era massa merder el fet de convidar esportistes que haguessin de cobrar i a més s’havien d’assegurar”, explica Martínez, que deixa clar que el principal motiu pel qual es va acabar l’aposta de convidar esportistes ex-campions olímpics i del món va ser per un tema econòmic.
En els darrers dos o tres anys, la cita ha patit lleugeres caigudes quant a participants, l’any passat a causa de l’esllavissada a la Portalada hi va haver un canvi obligatori del punt de sortida. “A la gent no li va acabar d’agradar gaire el canvi”, exposa Martínez. Enguany ha estat totalment diferent, agafant un format telemàtic davant la impossibilitat de fer-la presencialment arran de la situació d’emergència sanitària i les restriccions. Amb tot, aquesta petita davallada en els darrers anys no treu que la Sant Silvestre laurediana sigui una prova clàssica a Andorra i tingui el seu pes els dies finals de cada any.
Una de les edicions amb més corredors, a final dels 2000.