3, 2, 1... i acció japonesa

Els paisatges d’Andorra han estat l’escenari en més d’una ocasió de pel·lícules, sèries de televisió o audiovisuals de tot tipus. Gairebé sempre són produccions espanyoles o franceses, per la proximitat, però fa tot just 10 anys, el gener del 2011, va atreure productors de bastant més lluny. Concretament del Japó, i no qualsevol, sinó grans realitzadors, els quals van venir acompanyats de grans estrelles del país nipó, òbviament. Es tracta de la pel·lícula Andarushia: Megami no houfuku, que traduïda al català seria Andalusia: la venjança de la deessa. Una espècie de James Bond i que era una segona part d’un altre film: Amalfi, ambientada a la localitat italiana. En el cas de la seqüela, es va gravar també a altres localitats, com Barcelona i, tal com diu el títol del film, Andalusia.

Un hotel de Soldeu, els carrers del nucli antic de la capital, Encamp i la Massana van ser algunes de les localitzacions escollides per a les gravacions al Principat. Com en tota filmació, no hi van faltar curiosos, especialment al nucli antic. Aquell dia la vida quotidiana es va interrompre durant unes hores i algunes botigues van tancar, a canvi d’una compensació de la productora. La imatge curiosa va ser veure la neu pels carrers. Era gener, sí, però no va nevar aquelles setmanes i els realitzadors van haver d’omplir-ho tot amb neu artificial, amb una màquina especial, per tal de simular uns carrers nevats davant la manca d’or blanc.

Les escenes gravades a Andorra representaven prop d’un 10% del total del film, però tal com ja va avisar en el moment de la gravació un dels productors, Taku Komaya, es tractava “d’una part crucial per al desenvolupament argumental”.

Tot plegat va suposar una promoció d’Andorra en un país en el qual el Principat i les seves muntanyes són força desconeguts. “Vam pensar en aquests paisatges, que són espectaculars i que els japonesos no coneixen”, comentava Komaya aleshores amb relació al fet d’haver escollit Andorra. El ministre de Turisme d’aquell moment, Claudi Benet, s’expressava en el mateix sentit i tot i que acceptava que “no sabem ben bé com funcionarà”, comentava que el rodatge del film era “una bona ocasió per apropar dues cultures, dos països amb interessos comercials comuns però que no tenen gaires intercanvis comercials”.

Potencial per fer-ho n’hi havia, perquè aquell repartiment es venia com un Ocean’s Eleven japonès, amb els seus respectius George Clooney, Brad Pitt i Matt Damon. El màxim exponent era Yuji Oda, considerat anys enrere entre les 15 personalitats masculines més importants del Japó. També va venir a rodar a Andorra l’actriu Meisa Kuroki i l’actor Hideaki Ito. Noms que aquí tenen poc significat, però que al Japó, són autèntiques estrelles. I com a famosos d’un país molt gran, molta gent va anar a veure aquella pel·lícula. La recaptació al Japó durant la primera setmana va ser superior als tres milions de dòlars i en total es calcula que va recaptar uns 23 milions (1.800 milions de iens).