Trencant tabús eròtics

Som a principi del 2006. Un discret establiment situat en plena avinguda d’Enclar espera l’autorització per poder obrir les portes. No serà una botiga qualsevol, ni els permisos que ha de rebre són tampoc els habituals. Es tracta de l’Eros Eròtic Centre, el primer sex-shop del país. La posada en marxa, prevista per final de l’any anterior, s’allarga per qüestions legals i administratives: el Govern està treballant en un reglament per al sector.

El tret de sortida del projecte el dona el primer Codi Penal nascut de la Constitució. El text, que s’aprova el setembre del 2005, despenalitza per primer cop la pornografia. Robert Font, un empresari canillenc propietari d’un videoclub, creu que és un bon moment per fer el salt cap a un nou model de negoci. “El que no pensava és que seria tan complicat”, recorda. “Tan bon punt es va aprovar el nou Codi Penal, tant jo com una altra societat vam demanar autorització per obrir dos sex-shops. A Govern es van posar les mans al cap, perquè no s’esperaven que la cosa aniria tan ràpid”, afegeix entre riures.

L’executiu opta per deixar en stand-by les dues demandes d’obertura i es posa a treballar en el reglament. El resultat és un marc legal força restrictiu: entre altres coses, els locals no poden estar situats en avingudes principals, ni a menys de 200 metres d’escoles. L’aparador no pot mostrar cap producte i els vidres han de ser totalment opacs. Font, que té l’establiment a 80 metres de l’escola andorrana de Santa Coloma, tem que li deneguin el permís. Finalment, però, rep llum verd perquè l’accés al centre escolar es troba per l’altra banda de l’edifici, a 260 metres del sex-shop. La botiga obre al maig del 2006, set mesos després de fer la petició.

El començament no va ser fàcil. “Per molt segur que estiguis de la teva iniciativa, sempre tens dubtes, i més en un àmbit totalment nou com aquest. I la veritat és que durant els dos primers anys vaig pensar que m’havia equivocat”, confessa Font. El fet que l’altre sex-shop hagués de tancar al cap de pocs mesos tampoc va donar ànims.

Hi havia reticència social? “Òbviament, existien molts tabús, i al principi la gent tenia por a l’hora d’entrar a la botiga. Però el temps m’ha donat la raó i s’ha acabat demostrant que un sex-shop era necessari a Andorra”, diu l’empresari.

Que amb el pas dels anys el negoci s’ha consolidat ho demostra la mateixa evolució que ha experimentat la botiga. “El 2010 vaig decidir obrir un segon establiment a Escaldes-Engordany, i cinc anys més tard vaig decidir unificar-ho tot en un local més gran, a l’avinguda Tarragona.” El Diva Eròtic Centre ja és tot un referent de turistes i autòctons, amb una clientela fidel que s’interessa periòdicament per les últimes novetats. Les antigues pors ja han quedat enrere, en bona part gràcies a fenòmens literaris i cinematogràfics com 50 ombres de Grey o la popularització d’aparells com el Satisfyer.

Els serveis del sex-shop també s’han anat adaptant als nous temps. “Al principi veníem moltes pel·lícules en DVD, però aquest mercat va quedar ràpidament desplaçat per internet”, comenta Font. En canvi, la llenceria o les joguines sexuals han anat guanyant protagonisme. Especialment aquestes últimes, que amb els anys han fet “passos de gegant pel que fa a la qualitat del producte. Els materials i les textures són molt millors”. La tecnologia també hi ha ajudat molt: “Tens aparells que van connectats al mòbil via Bluetooth, i n’hi ha prou de tocar la pantalla per començar a rebre plaer.”

Definitivament, els tabús s’han trencat.