Productes solidaris

El banc d’aliments de Càritas Andorrana, juntament amb la botiga solidària de la Creu Roja Andorrana, és un lloc d’esperança per a moltes famílies que tenen necessitats bàsiques i que no poden cobrir-les perquè viuen en condicions precàries. El projecte de Càritas va néixer ara fa onze anys, en plena crisi econòmica mundial, tot i que l’entitat ja feia un temps que intentava impulsar-lo gràcies a la solidaritat de la ciutadania. “La gent està responent a aquesta crisi i això ens dona ànims per ampliar els programes”, afirmava en aquell moment el president de Càritas Andorrana, Agustí Font. Unes donacions que fins aleshores es rebien per part del servei de banc o del magatzem d’aliments d’altres Càritas veïnes.

La iniciativa de crear un banc d’aliments, tot i semblar senzilla, no en tenia res de fàcil, ja que requeria trobar una infraestructura condicionada i fer una inversió en maquinària per conservar els aliments, com per exemple neveres, així com la col·laboració de la població i d’alguns establiments d’alimentació i supermercats. “Des del meu punt de vista semblava fàcil: hi ha gent que ho necessita i gent que ho dona, no? Doncs com tot a l’inici va costar perquè també ens vam adonar que havíem de portar un control sobre quins productes teníem i a qui es destinaven”, recorda Josep Visa, un dels responsables de gestionar el nou servei.

Càritas ja ajudava usuaris amb menys recursos fent entrega de vals de compra perquè poguessin adquirir al supermercat productes bàsics, però el 3 de febrer del 2010 es va fer un pas més amb la inauguració del banc d’aliments, un petit local situat a l’església del Fener d’Andorra la Vella ple de prestatges amb productes d’alimentació bàsics gràcies a les aportacions d’una desena de majoristes i tres centres comercials del país, així com d’un benefactor particular que va donar 1.500 quilos de menjar per solidaritzar-se amb la nova iniciativa de l’entitat humanitària. El banc d’aliments donava servei en aquell moment a deu famílies escollides per Afers Socials, que acudien setmanalment a buscar el lot que preparaven els treballadors i voluntaris de Càritas. “Les assistentes socials feien entrevistes a les persones necessitades i les dirigien cap a nosaltres per poder-les ajudar”, detalla Visa. Els voluntaris del servei elaboraven prèviament caixes amb els productes bàsics i frescos que entregaven a les famílies, que passaven a buscar-les sense creuar-se amb la resta per evitar que se sentissin intimidades. “Sempre duien un control escrit d’allò que entregàvem i a qui, i ens fixàvem en els perfils per elaborar els lots, ja que no era el mateix per a una persona sola que per a una família de quatre o cinc persones.”

Aquest sistema de repartiment, però, va durar uns anys, ja que els responsables es van adonar que no era el millor perquè hi havia productes que posaven dins les caixes que després les famílies no utilitzaven perquè no els agradaven i els productes els acumulaven a casa. Per això al cap d’uns anys es va decidir que el banc d’aliments fos com un supermercat de barri, on les famílies poden escollir els productes que necessiten i “se senten també d’una manera més digna perquè fan una llista de la compra, veuen els productes que hi ha i escullen”.

La relació entre usuaris i voluntaris de Càritas va crear un “caliu” en el banc d’aliments, que fins i tot comptava amb la col·laboració d’una dietista que indicava els productes adequats per tal de reeducar les famílies en una dieta sana i equilibrada. “Aquesta relació també permetia veure altres mancances en les famílies, com per exemple que no podien pagar la cantina de l’escola. Nosaltres també, si podíem, els assessoràvem i els intentàvem alliberar de despeses i patiments indicant-los el camí que podien seguir per solucionar-ho”, explica Visa, que també recorda l’entusiasme d’alguns usuaris que anaven al banc d’aliments per informar-los que havien aconseguit feina i que ja no hi haurien de tornar. “Tenien tanta alegria que moltes vegades els recordàvem que el sou els el pagaven a final de mes i que haurien de seguir venint fins a cobrar.”

El banc d’aliments es va convertir així en un petit racó de felicitat que avui en dia dona servei a moltes persones i que compta amb la col·laboració d’empreses que també aporten el seu gra de sorra a la societat.