Danses i germanor

L’optimització dels recursos va arribar el 2011 als dansaires. Les conselleres de Cultura dels comuns de la Massana i Ordino van mancomunar serveis i la nova manera de gestionar va fructificar en la conversió del Grup Dansaire ordinenc i Els Esquirols massanencs en l’Esbart de les Valls del Nord. Un projecte que van assumir Pilar Capdevila i Sandra Tudó començant amb 65 integrants que ara són 125.

“Teníem ganes de fer quelcom diferent, innovar una mica amb pinzellades de contemporaneïtat a més de la part típica”, exposa la directora de l’esbart, Sandra Tudó, dansaire “dels vuit als 30 anys a l’Esbart Santa Anna”. Aquella experiència personal i la dedicació que hi van posar, “perquè vam conèixer molts professors i molts músics que ens van fer formacions i la Pilar és una gran costumista”, ha consolidat el conjunt. Sandra Tudó assegura que l’inici “va ser difícil” però que venir del món de l’educació li va servir per aplicar com a pedagogia “que a l’esbart hi ha de tenir cabuda tot­hom de tots els àmbits dels quatre als 65 anys”. Que aquesta filosofia ha quallat ho acredita Ferran Mata, informàtic de professió i dansaire des del naixement del grup, com 22 companys, “perquè m’encanta ballar i l’esbart em dona aquesta oportunitat i perquè som una gran família, és igual d’on vinguis i qui siguis, som tots iguals, tots dansaires i l’important és que el públic gaudeixi de l’actuació”. El jove de 23 anys era alumne de la Sandra Tudó i ella li va comentar que començava el projecte, que el va captivar perquè “sempre m’ha agradat ballar, fer teatre i estar sobre l’escenari”. La directora remarca que la tasca de l’esbart “és perpetuar la cultura però va més enllà d’una activitat, no s’hi val ara vinc i ara no”, requereix compromís i moltes hores d’assaig des dels petits fins al cos de dansa, “i els grans tenen la responsabilitat de mantenir les tradicions, és on s’emmirallen els petits”. La implicació es trasllada a les famílies “per ajudar en el vestuari, a pentinar, a maquillar o en la música”, i en casos com el de Mònica Cadena la passió pels esbarts ve de casa. “Quan tenia tres anys la mare ens hi va porta a ma germana i a mi” i allí es manté amb 24 anys, “i el que m’atreu és la companyonia, passes una bona estona tots junts, som molt amics”.

La jove augura que “crec que hi seré tota la vida, a l’esbart”, i Fer­ran Mata confia “seguir-hi molts anys i arribar a veterans” fent com algun jubilat que es desplaça al país quan li toca assajar, i seguir aprenent perquè les tradicions que representen “ajuden molt a comprendre el que es feia abans perquè moltes idees i balls recuperen històries com el buner d’Ordino, per recordar el que hem deixat enrere”. El jove afirma que és una forma lúdica de transferir la història “i n’aprens moltes coses perquè no és el que trobaries a internet”.

I és que a l’Esbart Valls del Nord “tirem de les músiques de tota la vida però intentant tenir música i ball propis i ja en tenim cinc que fem les coreografies”, comenta la directora. La inspiració la troben en la història com els trementinaires o els contrabandistes, i Sandra Tudó estima que han assolit “un bon nivell tècnic” atents amb sana competència als altres esbarts “que són el nostre referent”. El grup assaja adaptat a la pandèmia esperant fer un gran espectacle d’aniversari.