Plaques ben identificades
La introducció de l’‘AND’ a les matrícules es va aplicar a partir del 2011 per tal que els vehicles del país poguessin ser reconeguts en qualsevol lloc del món sense haver de dur un adhesiu especial.
Les matrícules que els vehicles del país porten avui en dia compleixen una dècada. Tot i que la introducció de les primeres plaques identificatives en cotxes, motocicletes i altres tipologies d’automòbils és molt anterior, la incorporació del codi AND, així com diverses modificacions que es llueixen actualment, es va produir el 2011 arran de les necessitats dels conductors, especialment quan circulaven fora d’Andorra. “Es va fer un estudi previ on s’exposaven les mancances de la matrícula nacional i posteriorment es va presentar amb el Govern”, recorda qui en aquell moment era president de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), Josep Maria Cases.
La nova placa presentava la nomenclatura sota l’escut del país i al costat de la ja existent menció Principat d’Andorra, ambdues en color blau, per tal d’assimilar-se a les dels països de la Unió Europea, que des de feia uns anys la incorporaven d’acord amb el que dictava la convenció sobre la circulació viària. L’AND a la matrícula resolia així que els conductors haguessin de comprar i enganxar un adhesiu amb les sigles del país per tal de ser identificats per les autoritats estrangeres. “Andorra no formava part de la Comissió Europea i per això se’ns obligava a dur l’enganxina, que ja no va ser necessària amb la modificació de la placa”, afirma Cases. Les sancions, principalment dels mossos d’esquadra, eren una de les preocupacions dels conductors de l’època, sobretot per a aquells que no duien el conegut adhesiu AND amb fons blanc i lletres negres, el qual es va vendre en massa i encara es poden veure en molts vehicles que no van canviar l’antiga placa. “Sí, realment hi va haver multes per no dur el distintiu pertinent”, assegura l’expresident de l’ACA.
Les mides de la matrícula també es van modificar amb dos centímetres menys d’alçada (de 14 a 12) i un més de longitud a (de 33 a 34) per respondre també al problema que es presentava a l’hora d’encabir la placa en els espais destinats, ja que sempre sobresortia, i això es traduïa en matrícules doblegades i abonyegades per cops. Així mateix, es va crear una altra de dimensions reduïdes per a la part davantera, ja que alguns vehicles que es comercialitzaven no es dissenyaven per portar placa al davant. Aquesta mesura, però, es va modificar mesos després perquè el Govern va dictaminar que els vehicles que tinguessin un espai per a la matrícula superior a 60 mil·límetres havien de dur les de mida gran mentre que la resta podien optar per les més petites, que no duen el distintiu AND. Una decisió que va afectar uns 140 conductors, que van tenir tres mesos per fer el canvi.
Les primeres matrícules amb l’AND incorporat van començar a circular el maig del 2011. “Crec que a partir de la K-3500, més o menys.” L’Automòbil Club va distribuir el primer dia uns 60 jocs nous a conductors que havien sol·licitat prèviament la substitució, i de noves només en va donar 4. Segons Cases, la majoria es van entregar quan els conductors demanaven el canvi perquè les que tenien estaven fetes malbé.