Fusió d'entitats hoteleres

El sector de l’hoteleria ha estat tradicionalment un dels que té més pes a Andorra. La seva vinculació directa amb el turisme, el principal motor econòmic del país, ha fet que la seva opinió sempre sigui important a l’hora d’adoptar algunes mesures des del Govern. S’ha vist especialment en el context de pandèmia, però aquest pes ve de molts anys enrere.

Per tal de defensar els seus interessos comuns, els hotelers es van ajuntar per fer la Unió Hotelera (UH) el 1961, ara fa 60 anys. Durant molts anys, aquesta va ser la principal entitat que lluitava per fer més fort el sector. El novembre del 2004, però, va sorgir una segona agrupació per tal de defensar un altre tipus d’interessos. Quan l’Associació d’Hotelers d’Andorra (AdHA) es va fundar ja comptaven amb mig centenar d’hotels associats. “Volíem defensar uns interessos diferents, com un augment de qualitat i de preus, i una redefinició com a destinació turística”, explica l’expresident de l’entitat, Jordi Daban. Malgrat crear una segona associació, des d’un bon inici van voler defugir d’un enfrontament amb l’UH. “No és que estiguéssim enfadats amb l’UH, sinó que tenien un model turístic amb el qual nosaltres no lligàvem, no hi havia un altre motiu”, assenyala Daban.

En aquell moment també es parlava de col·laborar plegats, i va arribar un punt amb el pas dels anys que es van donar compte que els interessos cada vegada confluïen més. L’abril del 2008 es va proposar per primera vegada la possibilitat d’una fusió de les dues entitats. Es va proposar a les respectives assemblees i es va donar el vistiplau. “En un país tant petit no tenia sentit que hi haguessin dues associacions d’hotelers per defensar bàsicament els mateixos interessos”, assegura l’expresident de l’AdHA. De la seva banda, l’expresident de l’UH, Xavier Palou, comenta que “ens vam donar compte que era millor anar junts que anar dividits”.

Aleshores va començar un llarg procés de negociació per tal de fer la fusió, que es va allargar més del compte. A finals del 2010 ja es treballava des d’una mateix seu social, però no va ser fins al 24 de febrer del 2011 que es va culminar el procés de fusió, amb el nomenament d’Àlex Armengol com a nou president de la Unió Hotelera d’Andorra. En aquesta fusió, es va optar per mantenir el nom de l’entitat més antiga, que va passar a adquirir les segles UHA. “El que es va defensar molt per part nostra va ser sobretot que la Unió Hotelera era la més vella, la més representativa i per tant no volíem que desaparegués després de 50 anys d’existència”, recorda Palou. Segons Daban, un altre dels punts importants en la negociació, que va durar més de dos anys, va ser que “a l’AdHA no volíem perdre la identitat que teníem de fer les coses diferents a com s’estaven fent”.

Malgrat l’èxit d’aquella fusió, l’existència d’una sola associació d’hotelers per defensar els interessos no va durar massa. El 2012, un grup més reduït va fundar Autèntics Hotels, en què es defensaven idees similars a les de l’AdHA. Palou, que ja havia deixat enrere l’UH, va ser un dels fundadors. “Volíem donar més qualitat i requerir un mínim d’estàndards”, assenyala. En aquest sentit, Daban reflexiona que “potser els hotelers no estan tant còmodes amb una sola associació, per això va sortir Autèntics Hotels, que defensava el que havíem defensat a l’AdHA”.