Fusió musical

L’abril de 2001 l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA), creada el 1993, i la Jonca (Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra), que neix aquell mateix any, van deixar de ser un servei públic per transformar-se en una fundació. Gerard Claret, director artístic de les dues formacions i creador, recorda quan es van haver d’adaptar a aquesta nova realitat: “Va ser molt natural, amb la creació de l’ONCA com a dinamitzador cultural va provocar que d’alguna manera anessin sorgint d’altres projectes que hi estaven estretament vinculats.” Un d’aquests va ser la Jonca, que va idear-se en un concert al qual Claret va assistir de l’Institut de Música d’Andorra la Vella. “Vaig adonar-me que hi havia un gran potencial de joves del país i que havíem d’aprofitar l’ONCA com a apadrinador per crear una orquestra jove on estudiants de música d’Andorra veiessin aquest element com un espai per completar les formacions que rebien a les escoles.”

Des de l’any 1993, quan es va iniciar l’ONCA, fins avui, les dues entitats s’han enfortit amb la creació de la Fundació ONCA que les va aglutinar ara fa 20 anys. “Aquest va ser un moment clau de consolidació del projecte. L’ONCA, com a idea base, ja feia vuit anys i amb la creació de la fundació es posa sobre el paper els patrocinadors que d’alguna manera ja tenia, el Govern i Crèdit Andorrà”. La nova fundació va néixer amb una simbòlica aportació inicial a càrrec de l’entitat bancària que des del 1994 patrocinava l’ONCA. “Sempre hi ha persones i quan trobes les idònies aposten molt fort pel projecte. Crèdit Andorrà sempre havia estat patrocinador d’esdeveniments musicals del país, també estava darrere de la Jonca i crec que té molt a veure amb les persones que eren al capdavant, que acabaven decidint quines eren les prioritats polítiques o culturals del moment.”

Segons Claret, la nova forma jurídica va consolidar i millorar els objectius fundacionals de les dues entitats. “Jo crec que això funciona molt bé en un país com Andorra i està demostrat que aquesta col·laboració amb una entitat privada és la fórmula perfecta perquè rutlli. Aquest treball conjunt entre un Govern del país i els patrocinadors va molt bé, un empeny l’altre i és una competència indirecta molt saludable, a més d’un suport important”, diu Claret, i afegeix que “la Fundació Crèdit Andorrà sempre s’ha posicionat en el món de la cultura i es tracta d’una entitat molt potent”. Claret recorda com la crisi econòmica del 2008 els va obligar a reinventar-se i va portar a la fundació a ser més que un instrument i a vincular-se molt més amb el país. “Hem intentat no adormir-nos mai i crear noves línies. A l’inici l’activitat de l’ONCA era més present fora d’aquí perquè a Andorra gairebé no hi havia activitat, però amb la Jonca va anar agafant molt més pes i hem tingut produccions de més de 100 persones sobre l’escenari. M’agradaria pensar que ara ens hem fet imprescindibles per al teixit social i cultural del país.”

Amb la mirada posada al futur, tot i que Claret va comunicar la seva jubilació fa uns mesos, reconeix que no es desvincularà mai del tot d’aquest projecte que ha estat vital. “Segueixo tenint molta activitat i formant alumnes en música. No crec que pugui afirmar que estic jubilat, sinó que m’he desvinculat de la relació directa que tenia amb la fundació, però després de 28 anys al capdavant el projecte segueix amb tota la força arrelant-se a la cultura del país com a element motivador i dinamitzador de la vida cultural. Penso que les persones que són al davant ara han de seguir donant-li la forma que considerin millor per al territori.”