El primer banc

El 30 de desembre del 1930 és una data que suposa un abans i un després per a la història d’Andorra. És el dia en què es va fundar a Sant Julià de Lòria el primer banc: Banc Agrícol i Comercial d’Andorra. Un grup de persones de Barcelona van arribar pels volts del 1929 i van apreciar les condicions hidrològiques que hi havia al Principat. Es van posar d’acord amb gent del país i van negociar amb el Consell General la possibilitat d’explotar les aigües i la llum. A canvi, el màxim organisme de poder d’aleshores els va demanar prestacions cap al país i ràpidament, es van adonar que feia falta un banc per gestionar l’economia i les transaccions.

Finalment, Damià Mateu, Miquel Mateu, Joan Fornesa, Bonaventura Rebés i Lluís Desbanys van fundar el primer banc d’Andorra, i curiosament el pare de l’actual president d’Andbank, Manel Cerqueda, en va ser el primer director executiu. Cal tenir en compte que tot plegat es va fer enmig d’una Andorra que aleshores era totalment agrícola, sense carreteres i amb només camins rals per anar a peu o amb mula. “D’alguna manera, a Andorra li va tocar la loteria”, explica l’actual sotsdirector general de banca país d’Andbank, Josep Maria Cabanes, que assenyala que “el fet de tenir un banc aquí, a Andorra, va ser una autèntica revolució per a la gent del país, com també per a tots aquells que venien de fora, com els refugiats de les guerres de més endavant”.

Cabanes explica que el banc es va obrir amb un capital social de dos milions de pessetes, una quantitat que aleshores era una bestiesa en termes comparatius. La primera operació bancària, que es va fer amb pessetes, la va fer FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, SA), que havia de pagar els salaris dels treballadors i bona part eren de fora del país, mentre que el primer dipòsit de diners al banc va ser amb els del Consell General. “El principi va ser complicat, aquí la gent no estava acostumada als bancs”, assenyala Cabanes. El fet que el camí cap a Espanya fos més accessible que el de França feia que en cas que els andorrans volguessin fer transaccions econòmiques abans de l’arribada de Banc Agrícola i Comercial, haguessin d’anar a la Seu d’Urgell. “Els pocs diners que tenia la gent aleshores els guardaven a sota del matalàs o bé anaven a un banc a la Seu”, assenyala Cabanes, que explica que “el banc es va crear a Sant Julià de Lòria, que és on hi havia una mica d’economia per la proximitat amb la Seu, on aleshores hi havia més activitat econòmica perquè en ser un punt fronterer hi havia militars i guàrdia civil”.

FUSIÓ

Durant més de 25 anys, Banc Agrícol i Comercial d’Andorra va ser l’única entitat financera del país, per la qual cosa “era un referent absolut”. Amb el pas dels anys va anar creixent, però el punt culminant de la seva història va arribar el 2001 amb la fusió amb Banca Reig (nascuda el 1956 de la mà de la iniciativa de Julià Reig Ribó), la qual va portar a la creació del nom Andbank. El president de Banca Reig d’aleshores i excap de Govern, Òscar Ribas, i l’actual president d’Andbank, Manel Cerqueda, van ser els encarregats de signar l’acord. “Va ser una fita extraordinària per a les dues entitats i per al país”, indica Cabanes, que apunta que “en aquell moment érem els dos únics bancs amb capital el 100% andorrà. Va ser un acord que es va portar amb molta discreció, ningú no en sabia res i un bon dia de primavera el país es va despertar amb la fusió”. L’objectiu d’aquella complicada i a la vegada exitosa operació era clara: créixer en muscle i internacionalment. “El temps ens ha donat la raó i durant aquests 20 anys hi ha hagut una gran expansió. Som els únics que som a 12 països i hem quintuplicat els recursos propis”, destaca Cabanes.