Autenticitat portuguesa

Les reunions que mantenien alguns residents portuguesos que de vegades es trobaven per ballar i tocar música tradicional van ser el germen del Grup de Folklore Casa de Portugal l’1 de maig del 1996. “Vam veure la necessitat de crear un grup perquè era un punt de trobada i una mancança que tenia la comunitat portuguesa al país”, argumenta el director artístic i fundador del conjunt, José Luis Carvalho. Un centenar d’integrants es va engrescar amb el projecte que va decidir centrar el repertori en una regió concreta, la d’Alto Minho, del districte de Viana do Castelo, d’on prové la major part de la comunitat lusitana a Andorra, “i així va ser més fàcil aprendre a ballar i fer els vestits i si ho barrejàvem amb d’altres llocs ho desvirtuaríem i l’evolució és que hem sabut mantenir l’autenticitat d’aquesta regió etnogràfica anomenada la capital del folklore de Portugal”, precisa Carvalho.

Una part dels membres d’altres zones portugueses es van separar perquè volien interpretar el seu folklore i el grup inicial va començar la història que ara compleix 25 anys “per ensenyar més la cultura de Portugal i ha donat una mica de força i de vida a la comunitat”, destaca Candida Freitas, fundadora del grup amb 29 anys. Al principi ballava i ara canta deixant el ball als membres més joves, “perquè ballar amb esclops cansa molt”, bromeja, recordant que sempre li havia agradat el folklore perquè al seu poble es viu molt “i feia molta il·lusió portar les nostres arrels perquè es veiés aquí”. El mateix que va motivar Luis Mário do Vale amb 26 anys a entrar al grup des del principi “per representar el folklore de Portugal”, primer cantant i ara ballant, disposat a continuar “fins que pugui i després a cantar una altra vegada”.

Els membres del grup, uns 60 ara, coincideixen que són una gran família que gaudeix de les trobades per assajar, de les actuacions, dels viatges per festivals internacionals que han fet per Europa amb una convivència que ha donat lloc inclús a matrimonis. Carvalho assenyala que “el que alimenta el grup és la dualitat de gent gran i jovent, experiència de vida i frescor, i que som culs inquiets i sempre hem fet coses noves i tenim inquietud per viatjar”. I és que junts treballen en la recerca de peces de folklore per incorporar músiques i balls nous. “Mirem com ho fan allà i ho ensenyem i cada any quan anem de vacances piquem i agafem algun vestit nou que fan les bordadores allí”, comenta Candida Freitas. El director artístic, que també balla, ressalta que el grup va comprar un vestit per a cada membre, “però ara molta gent en té dos o tres que han pagat ells”, i subratlla que “treballem per recuperar la cultura dels nostres avantpassats i a més ser un referent de la cultura tradicional portuguesa aquí i que es vegi que el folklore no és antiquat”. I acudeixen a l’origen, veient altres grups, comprant llibres “perquè no es tracta d’inventar, fem recerca per portar el més fiable possible, dels telers tradicionals i peces que les famílies guardaven i poden acabar a la foguera i les podem salvaguardar, lluir i donar-les vida”.

La pandèmia manté el grup sense actuar fa un any i mig “perquè ballar amb mascareta amb el vestit tradicional és incompatible, l’autenticitat és aquesta i hem d’esperar”, raona Carvalho, i la companya incideix que “hi ha moltes ganes de tornar”.