Visita fugaç i enrarida

Cada Copríncep francès visita Andorra una vegada durant el seu mandat. Amb l’excepció de Georges Pompidou, des de Charles de Gaulle tots els presidents de França han vingut per conèixer de més a prop el país. “És important que puguin venir perquè els canvia completament la perspectiva sobre la realitat d’Andorra”, explica l’ex-síndic general Josep Dallerès. Precisament, en el moment que ell va ocupar el màxim càrrec del Consell General, Nicolas Sarkozy es va convertir en el cinquè Copríncep a visitar Andorra. El seu pas pel país va ser fugaç. Arribada a les 11.30 hores en helicòpter al camp del Consell (ara Estadi Nacional), trobada amb Joan-Enric Vives a Casa de la Vall, discurs a la plaça del Poble, dinar en un hotel de la capital i de retorn cap a París. En total, menys de quatre hores de visita oficial, una de les més curtes.

Tot i ser una visita fugaç, va ser necessària per esvair dubtes sobre possibles eventuals conflictes al voltant de la crisi dels paradisos fiscals que es vivia en aquell moment. I és que Nicolas Sarkozy havia fet unes declaracions sobre Andorra i els paradisos fiscals abans d’arribar al Principat que no van caure bé al país. Així li ho van fer saber alguns ciutadans que es van apropar a la plaça del Poble per escoltar el discurs. Dallerès recorda una anècdota concreta de camí entre Casa de la Vall i el lloc on faria el discurs. Davant l’església de Sant Esteve, en comptes de seguir cap a la plaça, Sarkozy es va saltar el protocol i va anar a trobar el públic. Dues dones grans, “amb un francès andorrà”, el van agafar del braç perquè volien parlar amb ell. “Estem molt enfadades per tot el que heu fet i heu dit. A veure si recordeu que sou el Copríncep d’Andorra”, van comentar-li les dones, que van demostrar que eren directes. “Això que hagueu vingut sol no està bé, nosaltres volíem veure la vostra dona”, van afegir. “Tingueu present que soc Copríncep francès i la propera vegada vindré amb la meva dona, ho prometo”, va respondre Sarkozy. Ell no va tornar amb Carla Bruni, però en aquelles paraules de l’ex-president francès es va veure sinceritat. “Li van caure unes llàgrimes i es va emocionar, cosa que no s’espera d’un personatge com ell”, assegura Dallerès, testimoni directe d’aquelles paraules.

Finalment, la visita de Sarkozy va servir perquè el Copríncep tingués una imatge més fidel de com era el país. “Va tocar de peus a terra a la realitat andorrana. És molt dir en una visita de menys de quatre hores, però sí que va tenir una percepció diferent que la que tenia fins al moment”, explica l’exsíndic, que també recorda com Sarkozy “va quedar gratament sorprès” i “sobtat de la gran quantitat de construccions de cases que hi havia a la muntanya”. Un altre dels punts claus d’aquell dia va ser el dinar. Els seus àpats oficials acostumaven a durar uns 20 minuts, però aquell es va allargar més de 40. “El personal no sabia què passava. Durant tot el dinar no va parar de fer preguntes”, recorda Dallerès, que va compartir taula amb ell. Malgrat l’ambient enrarit previ que hi havia i la curta durada, la visita va ajudar a sortir de la crisi dels paradisos fiscals. “En aquell moment, degut a l’actitud que havia tingut Andorra prèviament, la UE es negava a rebre els representants andorrans. I va ser una intervenció del Sarkozy després del viatge que va fer que des de la UE es tornessin a obrir les portes a Andorra”, destaca Dallerès.