Fe i natura, de la mà
L’oratori de la Mare de Déu de l’Ecologia es va inaugurar a Encamp fa 22 anys, el juny del 1999, sent la segona verge del món a representar l’harmonia entre el mite de la mare terra i la virginitat i fecunditat de Nostra Senyora
El 26 de juny del 1999, la parròquia d’Encamp inaugurava, al pont del camí de les Pardines, l’oratori de la segona Verge de l’Ecologia del món. La principal impulsora de la seva construcció va ser la consellera de Cultura d’Encamp d’aquella època, Helena Picart, que no va faltar en un acte en el qual mossèn Xavier Esplandiu va beneir l’oratori en presència del cònsol major, Jordi Mas, i de mossèn Josep Dalmau, que havia promogut la proclamació d’aquesta Mare de Déu.
L’artista Ramon Argilés, que va ser l’encarregat de reproduir el mural de ceràmica plana amb la imatge de la Mare de Déu, explica que l’origen de la devoció de la Verge de l’Ecologia es va iniciar la dècada anterior a la presentació de l’oratori, l’any 1986, a la parròquia de Gallifa (a la província de Barcelona). L’ermita del castell del poble havia perdut la seva imatge durant la Guerra Civil espanyola i mossèn Josep Dalmau, que n’era el rector, va tenir l’oportunitat de rebre una talla del segle XI trobada a l’atzar a Olot (Girona).
Josep Dalmau, recorda Argilés, ja feia temps que tenia la idea de crear una iniciativa a favor del moviment ecològic i, després de la troballa, no va desaprofitar l’oportunitat de rebatejar la talla amb el nom de Nostra Senyora de l’Ecologia. Després de col·locar-la al lloc de l’anterior, Helena Picart va contactar amb el mossèn per instal·lar la devoció i la imatge de la Verge a Encamp.
Argilés va fer “una còpia el màxim de semblant a la imatge de la Verge al santuari de Gallifa” i va comentar que el mural “tenia totes les maneres d’una obra del primer romànic”, i que els matisos “acollien diverses representacions de la flora i la fauna del país”. L’artista tenia la idea d’harmonitzar el conjunt amb el paisatge exultant que l’envoltava i que Helena Picart considerava “un lloc ideal perquè s’hi passeja molta gent tant per motius de turisme com esportius”. Quan la consellera va conèixer mossèn Dalmau va “pensar que seria fantàstic que la segona Mare de Déu de l’Ecologia del món estigués a Encamp”.
Des de la seva instal·lació a la parròquia, la Verge de l’Ecologia ha estat un símbol de respecte i cura de l’entorn natural i, per aquest motiu, la seva Diada coincideix amb el dissabte posterior al Dia universal de l’ecologia i el medi ambient, que se celebra el 5 de juny tots els anys i per tot el món. És així com, durant el cap de setmana posterior a aquesta data, se celebra el tradicional aplec, que reuneix persones d’Encamp però que també té assistents de la resta de parròquies amb autobusos per a la gent més gran o fent el recorregut a peu qui ho desitja.
Antoni Elvira, rector d’Encamp, explica com la tradició se segueix després d’aquests 22 anys des de la seva instal·lació al camí de les Pardines. “Fem una pregària amb tots els assistents, llegim l’Evangeli i textos que parlen de la creació de la Verge de l’Ecologia”, prèviament als cants i als goigs habituals en cada celebració, comenta, recordant que “el comú regala plantes a tots els assistents i dues d’aquestes es donen en ofrena a la Mare de Déu”. En acabar, s’ofereix menjar i beguda a totes les persones presents. Elvira també lamenta que l’actual escenari de pandèmia va fer que no es pogués convocar l’aplec durant el 2020. Un any després, s’ha tornat a celebrar durant la data prevista amb les mesures sanitàries pertinents, distàncies de seguretat i mascaretes en un espai a l’aire lliure.
La iniciativa d’Helena Picart esdevinguda una realitat fa 22 anys segueix sent un punt de referència perquè la fe i la natura vagin agafades de la mà.