Mig segle del Ral·li d'Andorra
Motor i turisme. Aquesta és l’aposta que va dur l’ACA a organitzar les primeres carreres al país fins donar a llum el Ral·li d’Andorra el 1970. Avui, la prova ha rodat per totes les carreteres del país.
Josep Navas pilotant un Lancia al ral·li l'any 1973.
Cinquanta anys d’història del que ara es coneix com a Ral·li d’Andorra, però que va néixer com a Rallye Nacional Valls d’Andorra, han omplert el periple d’aquesta prova d’anècdotes, fites i canvis, sense deixar de ser fidel a l’essència de la tradició ral·lística del Principat.
“Són molt famoses algunes edicions dels anys setanta en què la neu i el gel van aportar una dificultat afegida al fet de córrer per les nostres carreteres durant tota la nit”, recorda Antoni Sasplugas, secretari general de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA). De fet, en una d’aquestes edicions, la del 1974, Sasplugas destaca que hi van córrer motos. “Ho recorda poca gent, però n’hi van córrer quatre i van acabar totes, malgrat els ensurts lògics ocasionats per la neu.”
El país va donar els seus primers passos en el món dels ral·lis als anys cinquanta. Des de la seva creació, l’any 1954, l’ACA es va proposar fomentar el tàndem de l’esport de l’automòbil i turisme al país, segons explica el secretari general. Per això, amb menys d’un any de vida, el club ja va organitzar el primer ral·li de regularitat, al qual van succeir altres proves que van viatjar, primer, a Espanya, i després, a diversos països europeus. Però no va ser fins l’any 1970 que no va arrencar el primer Ral·li d’Andorra, una prova de velocitat en què apareixia, com a novetat, el component de competitivitat.
“La prova es va iniciar de forma modesta, amb un recorregut no gaire llarg que incloïa només dos trams de velocitat, però va anar agafant solera any rere any fins arribar als nostres temps”, explica Sasplugas. A dia d’avui, la llarga història de la competició li ha permès rodar per cada racó asfaltat del país. “En aquests cinquanta anys no hi ha carretera andorrana per la qual no hagi circulat el ral·li!”, destaca. La supervivència del ral·li al llarg dels anys s’explica perquè “a Andorra hem tingut i tenim un fet diferencial respecte d’altres països. Es tracta de la nombrosa representació de pilots de què hem gaudit al llarg de tota la història. Això, juntament amb la voluntat esportiva de l’ACA, és el que ha fet possible que el ral·li es mantingués durant tantes dècades”.
De fet, Sasplugas assegura que “tots els pilots del nostre país han participat en algun moment de la seva carrera esportiva al Ral·li d’Andorra”. Amb els anys, “els ral·lis de regularitat amb cotxes clàssics han anat pujant en popularitat i participació”, apunta Sasplugas. Per aquest motiu, la històrica prova de velocitat va conviure amb la de regularitat del 2008 al 2012, any en què l’organització va decidir convertir-la en una prova exclusivament de regularitat. “Vam voler donar un revulsiu i el resultat ha demostrat que anàvem encertats. En les darreres edicions, el ral·li ha viscut un èxit de participació sense precedents.” Aquell mateix any, el 2012, l’organització també va apostar perquè els cotxes clàssics fossin els únics protagonistes del ral·li. “Pot semblar que parlar de cotxes clàssics és un símil de fer-ho de pilots veterans, però darrerament ha sorgit una generació de pilots i copilots molt especialitzats en la regularitat amb clàssics que no són precisament gent gran.”
De regularitat i amb cotxes clàssics, aquesta és l’aposta que l’ACA fa des de fa uns anys. Una mutació que ha permès al ral·li sobreviure als nous temps. En aquest sentit, Sasplugas sosté que “en la nostra opinió el futur es troba en el ral·lis de clàssics”.