Obrint camins especials

Apart del dolor que suposa el diagnòstic d’autisme d’un fill tenia desconcert perquè no sabia què havia de fer, vaig fer un recorregut per entitats i no sabia on havia de recórrer”, relata Ester Fenoll per explicar per què va impulsar Autea, l’Associació del trastorn de l’espectre de l’autisme. La primera presidenta del col·lectiu creat el 2006 recalca que “vaig pensar que ningú és trobés com jo, molt perduda, d’un lloc a l’altre, perquè no hi havia res específic per a això”, i el contacte amb d’altres famílies del país va arribar arran d’una crida en una intervenció en un programa de la televisió catalana.

L’entitat va néixer amb quatre afectats per donar confort a les famílies, adreçar-les als professionals especialitzats per tractar aquests infants amb necessitats especials i lluitar pels drets dels menors. La primera presidenta d’Autea remarca que de cada 67 naixements una persona estarà afectada per aquests trastorns en diferents graus i assegura que l’associació “ha servit de molt”, perquè ha visibilitzat que hi ha afectats a Andorra i “per sensibilitzar que són persones que pertanyen a la societat i que han d’estar incloses i no en llocs especials”. I recorda la lluita que va tenir amb el sistema educatiu quan volien segregar la filla i que no anés a l’escola ordinària, on es va quedar gràcies al suport que va tenir del centre, la Sagrada Família d’Escaldes.

L’exresponsable d’Autea incideix que a Andorra “la inclusió és del 95% en l’etapa escolar, de les més altes d’Europa”, però llavors sorgeixen les barreres. “Hi ha camí per recórrer en l’àmbit laboral, calen programes per acompa­nyar-los en tot el recorregut. Hi ha qui vol estudiar i són tan diferents les necessitats que s’han d’ajustar al llarg de tota la vida, els que poden treballar, els que no, que puguin fer les teràpies adequades”, apunta Ester Fenoll. I en aquesta línia treballa Autea “perquè tothom es pot integrar d’alguna manera i en funció de les capacitats arribarà a la vida laboral inclusiva amb més o menys suport”, argumenta la presidenta actual de l’entitat, Inés Martí. El col·lectiu insisteix a vetllar perquè els afectats per trastorns de l’espectre de l’autisme puguin gaudir del dret a treballar, a l’oci, a poder ser independents... el mateix que qualsevol altra persona però ells, que tenen necessitats específiques, hi arriben amb suport per fer el camí especial fins a les fites marcades. La detecció precoç facilita l’atenció durant l’etapa escolar “però hi ha un buit en passar a la vida adulta”, i la presidenta assegura que des de fa “dos o tres anys tenim un increment important d’associats amb adolescents de 14 a 17 anys perquè és quan comencen a aflorar TDH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) i Asperger”.

Ester Fenoll destaca que crear Autea “no va costar gens, tothom va col·laborar de manera molt altruista” amb molt bona acollida a l’administració, a d’altres entitats i amb els mitjans de comunicació, que van contribuir en “la conscienciació i divulgació”, i reivindica el paper de l’entitat com a actor imprescindible davant la vulneració de drets. “Autea pot fer més pressió, estem associats a Europa i amb suport important en organismes internacionals molt vigilants i obviar una persona és fàcil, però no una associació que representa centenars de persones i té moltes maneres de vincular el missatge. L’associacionisme és molt positiu”, afirma Fenoll. Per això Autea s’ha convertit en referent “perquè trobes pares que t’entenen perquè el dia a dia és com el teu” i se’ls adreça a professionals “perquè ja t’ha passat” i obre el camí després d’un inici que Ester Fenoll rememora “molt complicat emocionalment”.