Els secrets de la Carta Magna
El Consell General va publicar ara fa 15 anys el contingut de les actes i tots els documents del procés constituent. S’aixecava així un pacte de confidencialitat per mantenir-los almenys una dècada ocults.
Un moment de la presentació dels dos volums, l'octubre del 2006 a Casa de la Vall
Entre el juny del 1990 i el març del 1993, Andorra va viure la que probablement ha estat la major transformació política i institucional del país al llarg no ja del segle XX, sinó de tota la seva història: el procés per adoptar la primera Constitució. Amb l’inici formal d’aquest període constituent, en un sessió solemne al Consell General, s’iniciaven més de dos anys i mig d’intenses negociacions i no poques crisis que per moments van fer perillar la futura Carta Magna.
Durant aquest temps es van succeir tant les reunions dels membres de l’anomenada comissió constituent –els representants del Consell General en la negociació–, com les de la tripartida –comissió constituent i Coprínceps–, que van permetre tancar un acord històric que dotava Andorra d’una Constitució amb el ple reconeixement de la sobirania popular i la separació de poders.
Les actes de totes aquelles reunions van sortir a la llum ara fa quinze anys, després de més d’una dècada en el més estricte secret. La decisió d’editar-les la va prendre la junta de presidents del Consell General durant la legislatura 2001-2005. Finalment, l’octubre del 2006, la institució parlamentària publicava en dos volums –un de dedicat a la comissió del Consell i l’altre a la tripartida– els informes i les transcripcions de totes les trobades, així com tots els informes tècnics paral·lels que es van fer servir. L’acte de presentació dels llibres a Casa de la Vall va servir per reunir molts dels protagonistes d’aquell procés.
L’abundant documentació havia estat zelosament guardada fins aleshores als arxius de Sindicatura i dels Coprínceps. Durant el procés de gestació de la llei fonamental s’havia convingut internament mantenir, durant els deu anys posteriors a la seva aprovació, la confidencialitat de tot el que es va tractar i debatre a les comissions.
“No recordo si aquest compromís de secretisme es va adoptar formalment, però en tot cas és clar que es va respectar, perquè de fet tot aquest material va trigar més de deu anys a fer-se públic”, explica l’exconseller general i membre de la comissió constituent Ladislau Baró. En tot cas, el polític veu amb bons ulls el fet que el Consell “estimés oportú posar aquestes actes en coneixement de la població, pel seu gran valor històric”.
Un exercici de transparència que també és valorat per l’exsecretari del Copríncep episcopal i membre de la comissió tripartida Joan Massa. “Tots els textos originals van ser dipositats al Consell, però entenc que, arribat un moment, calia publicar-ho, per al coneixement de la població i dels historiadors”. A Massa tampoc li consta, però, que s’arribés a aquest pacte de confidencialitat, ni de quina manera es va decidir. “Si es va acordar, no ho recordo”, assegura. “El que es va demanar”, afegeix, “va ser la màxima discreció des d’un principi”.
El motiu? “Es volia evitar a tota costa que hi hagués fugues d’informació cap a la premsa”, a causa que, en els inicis del procés constituent, “un mitjà de comunicació va publicar el contingut d’una de les reunions”. L’afer de la filtració va acabar a la Batllia. “El periodista ho va passar força malament, però mai va arribar a revelar la font”, recorda Massa. Però passats els anys, “va arribar un moment en què el Consell General havia de fer públics tots els documents. No tenia cap sentit no fer-ho”.