Agricultura de lleure
Els horts de les Terres Primeres d’Encamp acullen el projecte de conreus per a padrins més nombrós del Principat. Amb quinze anys el projecte no ha parat de créixer i s’ha consolidat com una activitat lúdica per a la gent gran.
La inauguració dels horts per a padrins d'Encamp l'any 2006
El 27 de juny del 2006, fa 15 anys, la Fundació Julià Reig i el comú d’Encamp van inaugurar els primers horts socials de la parròquia. El projecte ja s’havia estrenat abans a Sant Julià de Lòria, que era la pionera de la iniciativa al país, i anys més tard s’hi va sumar Escaldes. La Fundació Julià Reig volia arribar a més indrets i va anar a picar a la porta del comú d’Encamp, en una iniciativa que s’ha anat estenent a la resta de parròquies. “La fundació ens ho va proposar. Ens van demanar que busquéssim uns terrenys”, recorda el cònsol major encampadà de llavors, Miquel Alís, que afegeix que “ens van dir que s’encarregarien de la gestió i nosaltres dels conreus”. Aquella reunió inicial es va fer el 2005 i un any més tard es va adaptar un espai que va cedir la casa Joanantoni per al conreu. D’aquesta manera naixien els horts de les Terres Primeres, 20 parcel·les de 50 metres quadrats destinades a persones amb més de 65 anys i sense cap ocupació remunerada. Miquel Alís assegura que els objectius de la iniciativa sempre han estat definits. “Volíem millorar la qualitat de vida dels padrins i que tinguessin una distracció per moure’s mentre cultivaven”, explica l’excònsol major encampadà sobre els objectius que es van plantejar amb la Fundació Julià Reig.
Un cop iniciat el projecte, la parròquia s’hi va bolcar. “Des del principi hi havia padrins que van demanar un hort”, recorda Alís, que assegura que no va dubtar que la iniciativa social tindria una bona acollida: “Estàvem convençuts que sortiria bé. Quan vam inaugurar els primers horts tothom estava molt content, molta gent ho esperava.” Els padrins, a més, aviat trobarien una nova forma de socialitzar i relacionar-se entre ells, fins i tot la ubicació dels horts hi ajudava: “Els terrenys no són al centre, per anar-hi els participants ho han de fer a peu. Molts hi van junts o es troben pel camí.”
L’èxit del primer any va anar seguit d’un augment de participants per a la segona edició. De les 20 parcel·les inicials es va passar a 30 i el comú va veure’s obligat a fer un sorteig per repartir els espais. “Els que fan que el projecte dels horts sigui un èxit són els padrins. De vegades encara veig com treballen els conreus”, revela l’excònsol major encampadà Miquel Alís.
Des d’aquella segona temporada, cada any hi ha hagut més demanda que disponibilitat, així que el sorteig dels horts socials sempre genera interès entre els padrins de la parròquia. Tot i això, el comú explica que la gent que es queda sense parcel·la molts cops la pot gaudir, ja que hi ha gent que se’n desdiu o que per diferents causes no la pot mantenir durant tota la temporada. El projecte, però, també ha patit entrebancs, el més recordat és el de la calamarsada del juny del 2009. Llavors, una tempesta va descarregar amb força sobre Encamp i va malmetre part dels conreus. Tot i això, aquest sotrac va esperonar els participants a dedicar encara més hores a la seva parcel·la per refer els danys. Fins avui, els terrenys de les Terres Primeres tenen 43 conreus socials destinats a aquest projecte de la Fundació Julià Reig. Des de fa anys, s’han convertit en els més nombrosos del Principat. L’última ampliació ha estat aquesta mateixa temporada quan s’han presentat una cinquantena de sol·licituds de gent gran per poder gaudir d’una de les parcel·les de la proposta social. Per aquest motiu, Miquel Alís no tem pel futur del projecte que es va engegar sota el seu mandat: “Mentre hi hagi terreny hi ha futur, els horts socials per a padrins sempre han estat un èxit, a la parròquia i a tot el país.”