Esperits lliures del rock
Hysteriofunk és probablement la banda musical andorrana més longeva del país. La formació, que ja celebra els 25 anys i compta amb sis àlbums publicats, consolida enguany més de dues dècades en un concert conjunt amb la Jonca
Hysteriofunk, en una de les primeres actuacions.
La que va començar sent una banda musical entre adolescents, que compartien escola i amistat, és vint-i-cinc anys després un dels grups de rock reconeguts com dels més emblemàtics del país. Tot i que per als membres de la banda la data fundacional és el 1996, després d’una actuació a Girona, el guitarrista del grup, Oriol Vilella, explica que Hysteriofunk neix sota el paraigua d’una big band comunal. “En Jordi Roure, que aleshores era professor de música al conservatori, ens va demanar si podíem acompanyar l’agrupació fent la base rítmica: en Lluís Cartes a la bateria, l’Òscar Llauradó al baix i jo a la guitarra.” Després d’aquesta primera pujada a l’escenari, la segona actuació es va fer a l’Àngel Blau amb motiu del Festival de Jazz d’Escaldes-Engordany del 1995. “Quan vam acabar l’actuació amb la big band, en Roger Casamajor va pujar a l’escenari perquè ja ens coneixíem i vam fer una jam session. Va ser el primer cop que vam tocar els quatre junts.”
El desembre del mateix any va entrar a formar-ne part en Cesc Vilarubias i amb ell el conjunt ja es va acabar de consolidar. A partir d’aquí el grup va començar a prendre forma i ara ja té sis discs a l’esquena. “El primer, Random, el vam enregistrar entre el 1997-1998. El segon, Juanjo, és del 2004 i dos anys més tard vam fer un directe a l’Àngel Blau perquè ens feia molta il·lusió poder celebrar els deu anys d’història”, relata Vilella. Després van fer una parada a causa de les carreres professionals i la vida personal de cadascú. “No vam deixar d’assajar, de veure’ns, de crear i de fer algun concert, però fins al 2014 no vam treure un altre disc, quan l’empresa Som espectacle va rescatar-nos una mica d’aquesta letargia. Va ser la nostra salvació, perquè ens feia falta aquesta petita empenta i aleshores vam gravar el quart disc i tercer d’estudi, Deco”, recorda el músic. La banda instrumental ha anat evolucionant musicalment al llarg dels anys. “El primer àlbum es veu molt jove, amb ganes de dir moltes coses, però a vegades poc ben articulat. Hem anat donant coherència al nostre discurs i crec que evolucionant cap a bé.” Vilella afegeix que mai van voler posar límits al seu estil: “En no posar-ne vam crear un estil molt propi i com que no depeníem de cap discogràfica hem pogut anar pel costat fosc de la indústria.”
L’únic tema cantat del grup sorgeix al seu últim disc, Arnes, creat en plena pandèmia. “No està composta per nosaltres, és una cançó de bressol tradicional americana que va ser la inspiració de David Gálvez per a un dels relats del llibre que va publicar el 2017”, explica Vilella. I afegeix: “Va escriure’n cinc de molt sòrdids, foscos i macabres, i ens va reptar que en féssim música.” La relació amb l’escriptor sorgeix arran del cinquè disc, Forma. “Era un projecte que teníem al cap feia molt de temps, un disc llibre. Nosaltres fèiem les cançons i Gálvez els textos, basats en els nostres temes.”
Ara, el concert de Santa Cecília serà l’ocasió per celebrar els 25 anys del grup probablement més longeu del país. A més Hysteriofunk s’unirà amb la Jonca, que celebra el vintè aniversari. “Aquesta proposta fa temps que va aparèixer en una conversa amb Gerard Claret, quan era cap de l’ONCA, i és des de fa temps un somni de la banda”, explica Vilella. Ara s’ha fet realitat i pujaran a l’escenari més de 30 músics per unir les seves melodies. “Hem estat braç a braç triant els temes perquè no siguin feixucs per al públic i passarem per tots els discs publicats. Gravarem el concert i la idea és que surti al març per fer-ho coincidir amb el 26è aniversari”, relata el músic.