El primer club pirinenc

Les inquietuds d’un grup de persones interessades en l’excursionisme va ser l’incentiu de la creació del Club Pirinenc Andorrà (CPA) l’agost del 1970. Els fundadors de l’entitat van ser Jaume Saumell Bergada, Ernest i Josep Coma, Manel Anglada i Martí Cerezo, amb Josep Granja Alís ocupant la primera presidència. El nexe d’unió dels membres era l’activitat física i esportiva a la muntanya que podien dur a terme gràcies a la modernització de les tasques professionals que, en conseqüència, havia ajudat a l’augment del temps lliure.

Ara, cinquanta-un anys després de la seva creació, és el club de muntanyisme en actiu més antic del país i el que compta amb major nombre de socis, prop de 1.000 persones el conformen actualment. “Quan es va crear eren un grup d’amics, amb l’objectiu de promoure el muntanyisme, fer activitats i transmetre el respecte per la muntanya, potser era més informal, però va anar creixent i es va anar professionalitzant. Cap als anys noranta les activitats ja es feien amb guia titulat i eren més complexes”, explica la vicepresidenta, Meritxell Farrero.

Una de les primeres fites que va assolir el CPA es va donar el 1978, vuit anys després de la fundació, quan va aconseguir que els senders de gran recorregut, els GR, passessin per Andorra creant connexions amb els països veïns. “El GR va des de la frontera del riu Runer fins a la portella Blanca, en total fa 45 quilòmetres. Es va trigar molt a aconseguir-lo, però va ser una fita històrica. És important que els camins quedin ben marcats i també ho havien d’estar aquí”, diu Farrero. Un altre moment històric del club que recorda la vicepresidenta va ser anterior, quan el 1976 van fer una bandera de 300 metres per a la inauguració del nou santuari de Meritxell i membres del CPA es van ocupar de penjar-la.

Al llarg dels anys ha anat incorporant diferents modalitats esportives com, per exemple, l’alpinisme hivernal, el barranquisme o l’espeleologia. El club també compta amb dues escoles, una d’escalada i alpinisme i l’altra d’esquí de muntanya. “El que sempre hem fet és senderisme i alpinisme des de fa bastants anys. Arran dels socis es va decidint fer noves coses, intentem aportar més activitats amb el temps”, explica Farrero.

L’experiència del club ha aconseguit canviar la visió d’aquest esport al país. “Crec que el fet que fem aquestes activitats a la muntanya ha ajudat a sortir-hi amb seguretat, perquè és un problema, fas una activitat important i sense formació pots tenir un accident greu. En fem moltes i amb guia titulat, així els que hi participen aprenen les bases i la tècnica per tenir coneixement del medi”, defensa la vicepresidenta. I afegeix que “cal ensenyar seguretat, tècnica i respecte per la munta­nya, estem en un moment en què tot el que és el medi natural s’ha de respectar i conservar al màxim perquè és l’únic que ens queda, i Andorra finalment és un país de muntanya”, afirma.

El Club Pirinenc va celebrar el tradicional dia del soci el 14 de novembre: “Ho fem cada any, el passat per la pandèmia no vam poder. Fem activitats gratuïtes, una excursió i una cursa d’orientació, i convidem els socis a dinar.” Enguany compleix 51 anys i Farrero recorda que per a la celebració del 50è aniversari els membres van fer la via ferrada nocturna La Directa, del roc del Quer. “Volíem fer més coses, però amb la pandèmia no vam poder”, diu. Ara, estan preparant una exposició a l’espai Caldes que es veurà al febrer. “Volem commemorar els 50 anys del club i l’evolució del muntanyisme”, avança.