Mudança al cos de bombers
La caserna de Santa Coloma és a punt de complir 15 anys. El trasllat de les històriques dependències de l’avinguda Riberaygua a les modernes instal·lacions actuals va suposar un important salt qualitatiu.
Demostració davant les autoritats el dia de la inauguració del parc, el 23 de gener del 2007.
Gener de l’any 2007. La històrica caserna de bombers de l’avinguda Bonaventura Riberaygua d’Andorra la Vella tanca definitivament les portes. Un cop finalitzades les obres de les noves instal·lacions, a Santa Coloma, el cos de salvament s’hi trasllada a mitjan mes, en una mudança que es fa de manera esglaonada en diferents fases per tal garantir en tot moment la plena operativitat del servei. En el seu darrer dia a les antigues dependències, els vehicles dels bombers fan una sirenada de comiat pels carrers de la capital. Comença una nova etapa.
I com passa sempre amb tot canvi de casa, hi ha una barreja de sensacions: un punt de nostàlgia per abandonar l’antiga llar, però també il·lusió per estrenar unes infraestructures –de 5.700 metres quadrats– pioneres en aquell moment.
“La caserna del centre era com una casa per a nosaltres i deixar-la va tenir un component sentimental molt fort”, recorda Joan Botellé, que aleshores era oficial en cap de parc d’Andorra la Vella. Per contra, també hi va haver la part “engrescadora” d’estrenar, després de tants anys, una caserna en condicions. “Vam sortir guanyant en molts aspectes, perquè vam poder disposar d’un parc de maniobres, d’aules de formació teòrica, de pista d’aterratge d’helicòpters, de més despatxos, de més sales de descans per als torns de guàrdia, d’una cuina, d’un gimnàs... res a veure amb el que hi havia anteriorment”, resumeix.
“La caserna antiga era dels anys seixanta. Havia quedat obsoleta i petita, i sovint els vehicles ni tan sols podien maniobrar pels problemes de trànsit a la zona”, remarca, al seu torn, Josep Maria Cabanes, ministre de Justícia i Interior en el moment de fer el canvi. “Políticament, ja feia temps que es treballava perquè els bombers poguessin disposar d’unes instal·lacions en consonància amb el creixement que estava experimentant el país. Si es volia incidir en aspectes com la preparació, la prevenció i la formació, era imprescindible proporcionar-los una infraestructura digna”, agrega, al mateix temps que recorda que la inauguració de la caserna va coincidir en el temps amb una “reestructuració” més àmplia dels serveis d’emergències, amb fites com ara la creació del telèfon 112 o la posada en marxa del departament de Protecció Civil. Com a principal responsable del parc, Joan Botellé va ser qui més va patir tot el procés de mudança. “Vaig ser l’encarregat de supervisar totes les fases del trasllat i de comprovar que tot funcionés correctament”. No es va fer tot de cop, evidentment. Primer s’hi van instal·lar els serveis administratius i el personal de recepció de trucades. I pocs dies després, els mateixos bombers. A més, durant les setmanes prèvies es van realitzar diversos assaigs. “Calia assegurar-se que tot estigués en ordre: funcionament de les ràdios, maquinària, megafonia, protocols de sortida... en unes instal·lacions d’aquest tipus no es podia deixar res a la improvisació”, puntualitza Botellé. El servei de centraleta telefònica, per exemple, va estar doblat durant uns dies. “Es treballava simultàniament des dels dos llocs per tal d’assegurar que no hi havia ni el més petit problema amb les comunicacions en el moment de fer el canvi definitiu. Que el ciutadà pugui contactar de seguida amb els serveis d’emergències és essencial i per això vam posar molt d’èmfasi en aquesta qüestió”, conclou l’exofical.