Les arrels del teatre

El teatre va arribar a la capital i també al país ara fa trenta anys de la mà del col·lectiu d’activitats artístiques, que depenia del comú d’Andorra la Vella i que va posar al capdavant el llicenciat en art dramàtic Pere Tomàs, que segueix com a professor del centre. “Encara no existia el departament de Cultura del comú i el Govern es va posar en contacte amb el col·lectiu per tirar endavant el taller”, explica Raquel López, actual responsable de l’Aula.

La companyia Som-hi teatre, que va plantar les arrels, va començar a funcionar l’octubre del 1991 amb un taller de preparació corporal i d’improvisació i es va convertir en l’Aula de teatre formalment l’any 1992 amb la creació del departament de Cultura comunal i amb l’objectiu de garantir la seva continuïtat.

En tres dècades, l’Aula ha acollit més d’un centenar d’obres i de 800 alumnes, alguns dels quals han decidit fer del teatre la seva professió com Roger Casamajor, Irina Robles o Jèssica Casal, dirigits per una quinzena de professors. López afirma que actualment el centre compta amb dos docents, Pere Tomàs i Gemma Garcia, que també va ser-ne alumna. “Han passat molts professors, alguns com a professorat fix i altres per fer algun taller concret i també n’han vingut de fora”, recorda. L’actual responsable relata que en 30 anys a banda de les formacions fixes “hem fet monogràfics més concrets com cursos de veu, de clown, de màscares, d’interpretacions davant la càmera o alguns enfocats a una tècnica concreta”.

Als inicis l’Aula va començar amb tallers infantils i per a joves quan va estrenar-se amb la primera actuació, La història del diable i el soldat, i el 2007-2008 es va consolidar amb el primer grup estable d’adults per més tard posar en marxa també el grup estable de joves. L’escola va passar a ser de teatre i dansa el 2008-2009 quan es va incorporar aquesta modalitat.

Actualment, hi ha uns trenta alumnes inscrits. “Formen part del grup d’infantil o d’adults, de joves –fins als 18 anys– ara com ara no en tenim cap. Just abans de la pandèmia van marxar a estudiar fora i ens ha sigut difícil recuperar-lo”, explica López. La cap del servei lamenta que hi ha hagut anys en els quals ha estat difícil mantenir l’aula i “des de la pandèmia, per exemple, ho és. Per diferents circumstàncies, quan no tens una mancança per una banda n’apareix una altra, però ara els tallers de circ ens han permès revifar molt”. López destaca que aquests cursos, que van començar l’octubre passat, han tingut molt bona tirada. “Els fa la Meritxell Rabassa, que fa molts anys que es dedica als aeris i al trapezi. Ella porta els grups que per tema d’espai i d’alçada fan la formació als Serradells en lloc de la Llacuna, com la resta.”

L’Aula ha aconseguit fer del teatre una escola de vida i una forma de realització personal de l’alumne. En aquesta línia, han portat a les escoles del país alguns dels muntatges del taller, també han realitzat intercanvis parroquials amb Encamp i Sant Julià, a més de trobades d’escoles teatrals amb Catalunya. “Sempre tenim presents aquests intercanvis i la intenció és recuperar-los, perquè s’aconsegueix que els alumnes es trobin amb altres realitats socials i amb maneres diferents de treballar”, afirma López.