El cinema de les valls

Els cinèfils del Principat fa 25 anys que tenen entre les seves opcions la del cinema alternatiu a més del comercial. El Cineclub de les Valls es va crear l’abril del 1997 sota el paraigua d’un grup de persones que havien viscut fora del país i sentien la necessitat de tenir una altra mena d’oci. “Hi havia una mancança de cinema i de cartellera que trobàvem a faltar quan vam tornar per treballar”, recorda el president del cineclub des dels seus inicis, Pere Sementé. Els impulsors es van emmirallar amb el Cineclub de la Seu d’Urgell, del qual van rebre assessorament i avui estan agermanats. “Portava més de 20 anys d’història, ens faltava aquesta oferta, anàvem a baix i vam pensar d’importar-ho aquí”, explica Sementé. I afegeix “hi havia hagut altres cineclubs, però van durar poc i després hi va haver un llarg lapse de temps desèrtic d’oferta”. El president recorda que es va decidir els dimecres com a dia de les sessions per “no fer nosa al Cineclub de la Seu que ho feia els divendres”, i que amb els anys “s’ha notat que vam aconseguir emplenar un buit existent a l’agenda cultural i que vam tenir èxit”.

L’objectiu del cineclub, que forma part de la Federació Catalana de Cineclubs, és oferir projeccions independents, cinema d’autor i en versió original. “Intentem tocar una mica tots els pals per atreure tota mena de públic”, diu Sementé. Enguany celebren 25 anys i el president afirma que el perfil d’assistents ha canviat. “Hem intentat fer programacions per a tots els públics, en tenim un de fidel, però tampoc ens hem tallat per programar pel·lícules d’animació amb una bona banda sonora i que han obtingut una bona resposta.” El president relata que des del cineclub sempre s’ha intentat “donar oportunitats a tothom; gent del país que necessitava estrenar una pel·lícula o fer algun col·loqui i convidar directors, actors com Roger Casamajor o Désiréé Guirao”. Alhora, el cineclub ha ofert sessions gratuïtes en col·laboració amb altres entitats o escoles. Com també, ha intentat ser un projecte itinerant per arribar a altres parròquies: “Escaldes volia fer cinema a la fresca i els vam facilitar el material del club, les projeccions i els contactes. Hi ha pocs comuns amb els quals no haguem col·laborat durant aquests anys, hem intentat tenir sinergies amb tot­hom si hem pogut, tot i que som una junta mínima formada per voluntaris i a vegades és complicat arribar a tot.”

El col·lectiu d’amants del cinema es va formar com a associació sense ànim de lucre que compta amb gairebé un centenar de membres, gràcies als quals es manté. “També depenem de subvencions del ministeri de Cultura i del comú d’Andorra la Vella, sense tot això segurament no hauríem pogut aconseguir aquesta continuïtat”, diu Sementé. Amb la pandèmia i les obres que hi ha hagut al Teatre Comunal –on es fan les sessions– l’existència del projecte s’ha fet més complicada. “Ser soci del cineclub és una militància. És difícil continuar perquè no tenim prou fons per garantir una programació seguida i per cobrir totes les despeses, però esperem que es pugui recuperar la normalitat aviat”, explica el president. Sementé lamenta que amb les noves plataformes streaming i els protocols de la pandèmia, un projecte així costa de mantenir, però molts segueixen apostant per la seva funció cultural.

El club enguany compleix un quart de segle. “Tenim algunes idees per celebrar-ho, però de moment no ho hem pogut concretar, tot i que intentarem fer-ho a la mesura de l’esdeveniment i serà per Sant Jordi o pels volts”, rebla Sementé.