La Massana medieval

El 27 de novembre del 2007 es van trobar unes restes òssies al terreny dels Horts de l’església de la Massana. L’arqueòleg Albert Fortó explica que “quan s’estaven fent obres per construir una ludoteca van trobar el jaciment”. Els treballadors de l’obra van trucar a bombers i a la policia, i aquests es van posar en contacte amb el departament de Patrimoni Cultural del Govern. En arribar van detectar una possible tomba que de seguida van saber que era medieval típica, explica l’arqueòleg. De seguida es va dur a terme la intervenció del llavors director de l’excavació, Xavier Mases, i de l’arqueòloga Cristina Yasez i el mateix Fortó, i a més es va contractar un parell d’arqueòlegs més per fer l’estudi. Aquest es va pagar des del mateix Patrimoni Cultural i el comú de la Massana, ja que era el promotor de l’obra.

Quasi un mes després, el 27 de gener del 2007, Patrimoni Cultural ja havia identificat quants individus pertanyien al jaciment, en concret es van trobar 44 tombes datades des del segle IX fins al XIV. Segons Fortó, “es tractava d’una petita necròpoli de característiques molt similars a les trobades al país d’aquella època”. Tot i així, el jaciment va ser un dels descobriment més important al Principat.

El tret més diferencial que es va trobar en aquesta necròpoli és que mentre en les altres descobertes al país a la tomba es trobava només la llosa, o en altres casos aquesta amb un mur de pedra, “en aquesta necròpoli es van trobar els quatre casos de tombes. És a dir, aquest jaciment va tenir una gran variabilitat”. De fet, tots els tipus d’enterraments de la cronologia esmentada es van trobar en aquella excavació. A part d’això, el jaciment té trets molt característics d’aquella època, explica Fortó: “Tots els cossos tenien una orientació típica, amb els peus mirant cap a l’oest i el cap mirant cap a l’est. Els braços els tenien rectes estirats o de vegades estaven recolzats sobre la pelvis.”

Amb les restes òssies es va fer un estudi antropològic per saber com era la vida dels individus. Al jaciment es van trobar individus de diferents grups d’edat, des d’algun infant fins a adults de fins a quaranta anys, amb l’excepció d’alguna persona més anciana. Fortó explica que “la majoria d’adults presentaven signes d’artrosi, ja que treballaven al camp i feien grans recorreguts de muntanya, per això tenien aquesta càrrega física”. “Pel que fa a la dentició també hi vam trobar problemes de càries, ja que la higiene no era la correcta, a més de moltes patologies causades per infeccions per la manca de neteja de l’època.”

“En els enterraments d’aquell jaciment no vam poder saber la riquesa dels individus, tot i que és típic en aquella època”, apunta Fortó. “A l’època medieval, el cristianisme estava molt present a la vida i la mort de les persones, i es pensava que després de morir totes eren iguals.” El pensament cristià creu en la igualtat de l’individu entre el trànsit de la vida a la mort, i el jaciment dels Horts de l’església de la Massana és un exemple clàssic: “En els enterraments medievals no acostumem a veure la classe social de l’individu, tot i que sí que sabem per la documentació, i està molt clar, que no totes les persones eren iguals ni tenien la mateixa classe social.”

Aquest tipus de jaciment és dels que més s’han excavat al país, segons Fortó. S’han excavat a diferents punts del Principat com, per exemple, a Sant Cerni de Canillo o a Camp Vermell, entre molts altres.

Les restes avui es poden trobar al fons del magatzem del departament de Patrimoni Cultural.