Il·lusió per ajudar

Aara fa 40 anys es va crear Mans Unides d’Andorra, gràcies a un grup de noies joves que volien ajudar els països del Tercer Món. L’Angelina Lanao va ser una de les pioneres de l’organització, a més de la primera presidenta, i explica que “unes noies joves de la Seu, que formaven part de Mans Unides Espanya, van començar a parlar dels projectes que feien els veïns del sud i ens vam engrescar a crear-ne una al país amb molta il·lusió”. “Una de les monges que en aquell moment hi havia a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, la germana Vasilia, ens va començar a preparar projectes”, comenta l’organitzadora.

La primera campanya va començar el primer divendres de febrer. “Com que no sabíem com aconseguir diners vam contactar amb l’església i tots els diners que recollien els diumenges a missa ens els donaven a nosaltres, i els entregàvem al bisbe de la Seu”, afirma Lanao.

Les joves van tenir problemes amb l’organització espanyola, perquè “nosaltres volíem crear els nostres propis projectes i des de Madrid, que era des d’on es gestionava Mans Unides Espanya, no ens deixaven, ja que al principi formàvem part de l’ONG espanyola”. Les pioneres van comentar al bisbe d’aleshores la situació, i el fet que elles mateixes volien organitzar els projectes, creant així Mans Unides Andorra. Per poder coordinar-los elles mateixes es van anar comunicant amb diversos missioners del país. Tot i així, en cada campanya sempre hi ha un dels programes que ve de Mans Unides Espanya.

Lanao explica que “al principi no teníem local, fins que Càritas ens en va deixar un, que és el que encara avui en dia fem servir. A més, tot era entre nosaltres, no teníem presidenta i ens anàvem gestionant entre totes igualment”. Ara l’ONG està molt més organitzada, l’expresidenta comenta que “sempre ens hem gestionat molt bé”.

Actualment Mans Unides té el mateix objectiu que quan es va crear, “donar a conèixer als ciutadans d’Andorra el problema que pateix el Tercer Món, que la gent prengui consciència de la desigualtat real que hi ha, a més que puguin fer donatius”, afirma la presidenta actual Meritxell Far­rero.

L’organització va ser catòlica des d’un bon principi i actualment encara depenen de l’Església. A més, intenten aplicar alguns valors que té la comunitat com la caritat, ja que volen ajudar els més desfavorits.

Mans Unides està composta només per voluntaris, i es finança sobretot amb donatius de particulars, tot i que una part la cobreix el Govern. A més, diverses escoles, com la Sagrada Família i el Sant Ermengol, fan esmorzars solidaris.

Respecte al procés que passen els projectes, Farrero informa que ells tenen contactes amb els països que ho necessiten, com poden ser el Senegal i el Camerun, i aquests mateixos ens diuen quines són les seves mancances. “El projecte no es crea mai d’aquí, sinó que es demana des del país necessitat amb una explicació del que cal i les factures del pressupost”, explica la presidenta.

Els voluntaris que treballen a Mans Unides també poden viatjar als països, però sempre ho paguen ells mateixos. Farrero comenta que “quan arribes al lloc i veus les persones t’adones de la realitat en què viuen. La gent pot pensar que només arreglem una gota d’aigua, però en veritat ajudem aquestes persones perquè ho necessiten”.

Respecte al futur de l’organització, la presidenta afirma que l’objectiu més pròxim és conscienciar els més joves sobre la feina que fem i sobre l’ONG.