'Sitcom' amb segell andorrà
Es compleix una dècada de l’estrena d’‘Art de Garatge’, una de les primeres sèries fetes íntegrament al país. Darrere el projecte hi havia un equip format per estudiants amb molta il·lusió i un pressupost limitat.
Nit d'estrena. Daniel Arellano (segon per la dreta) amb part de l'equip de la sèrie, al Comunal.
Sis artistes de diferents disciplines que comparteixen el seu temps i les seves il·lusions en un garatge. Aquest és el punt de partida i fil conductor d’una sèrie que va suposar una petita revolució en el panorama audiovisual del país quan es va estrenar ara fa deu anys: Art de Garatge. No tan sols per tractar-se d’una de les primeres websèries realitzades a Andorra, sinó perquè darrere el projecte hi havia la il·lusió, l’esforç i les ganes d’un grup de joves amateurs que van aconseguir tirar-lo endavant amb un pressupost modest i mitjans materials molt limitats.
“Volíem que fos una producció feta per gent d’aquí i per a gent d’aquí. Va ser una cosa low cost, però ens vam donar la satisfacció de fer una sèrie que a més va tenir cert recorregut”, comenta el creador i director d’Art de Garatge, Daniel Arellano. “Aleshores érem un grup d’estudiants de diferents especialitats –cinema, fotografia, periodisme...– que durant la setmana estàvem a Barcelona i que els caps de setmana pujàvem a Andorra a gravar. Va ser una manera de fer pràctiques universitàries”, afegeix. Darrere el projecte hi havia, a més d’Arellano, Jonathan González (guionista) i Pol Escalé (fotografia).
Sis mesos d’enregistrament i moltes hores de feina van donar com a resultat una sit-com formada per set capítols de 20 minuts de durada que es va estrenar a YouTube amb força èxit –més de 2.500 visualitzacions–, i que posteriorment es va emetre també per Andorra Televisió. La presentació oficial –amb la projecció del primer capítol– es va fer en un Teatre Comunal ple de gom a gom i amb catifa vermella. “Va ser tot un esdeveniment”, recorda Arellano.
La iniciativa va poder tirar endavant gràcies al suport econòmic de MoraBanc i dels set comuns. “Vam portar el projecte a la reunió de cònsols, i com que cada capítol feia referència a una parròquia ens van ajudar”, comenta el director. Una altra aportació cabdal va ser la de l’Aula de Teatre d’Andorra la Vella, d’on va sortir la major part de l’elenc: Bernat Bauzà, Sergi Molné, Joel Pla, Nil Cartes i Judith Puig. “Només una de les actrius, Mireia Guilella, que és d’Igualada i a qui vaig conèixer en un càsting per a un curtmetratge, venia de fora del país”, puntualitza Arellano. Per altra banda, els responsables de l’escola teatral, Pere Tomàs i Joan Hernández, “també ens van assessorar i ajudar molt en tot el procés”.
La recerca d’un espai on dur a terme la gravació va ser un dels principals maldecaps dels creadors d’Art de Garatge. L’oportunitat va venir de la mà del comú de la capital, que els va cedir uns locals situats al pàrquing del Centre de Congressos. “Vam tenir molta sort perquè aquells mateixos espais els havien fet servir fins poc abans diverses bandes de rock com a locals d’assaig. Van sorgir alguns problemes, el comú els va retirar aquesta cessió i tot just quan estàvem buscant un lloc des del departament de Joventut ens van proposar utilitzar-los”, relata el realitzador.
Arellano també posa en relleu que la sèrie va ser un important trampolí professional per a l’equip. “La prova és que molts de nosaltres, tant els que estàvem darrere com els que estaven davant de la càmera, seguim treballant en aquest món.”
Els curiosos interessats a veure Art de Garatge o els nostàlgics que vulguin reviure la història encara poden fer-ho: la sèrie continua a YouTube.