Plantar el català a Praga

Ara fa trenta anys es va sembrar la primera llavor del que acabaria sent l’actual Centre Carlemany de la llengua catalana a Praga. Andorra va aterrar a la capital de la República Txeca el 1991 per iniciar un lectorat a la Universitat Carolina d’aquesta ciutat europea. Roser Bastida, l’aleshores directora d’Educació del Govern, va fer les maletes amb la voluntat de signar un primer acord experimental.

El projecte va sorgir d’una iniciativa privada de l’industrial farmacèutic Rudolph Bares, propietari de l’empresa Promocions Mèdiques Andorranes. Una família amb arrels a Praga i amb residència al Principat. “Estaven molt agraïts amb el país per haver-los acollit i en contrapartida van proposar al Govern l’oportunitat de crear un lectorat per internacionalitzar la llengua catalana al seu país d’origen”, relata Roser Bastida. Així, la família Bares va oferir un ajut que el Govern va aprofitar com a mecenatge de lectorat, campus, beques i activitats relacionades. No va ser fins dos anys més tard quan l’acord es va oficialitzar, a través de la col·laboració de la mateixa empresa i amb Thomas Bares, fill de Rodolf Bares, al capdavant. La signatura del conveni es va fer entre la mateixa Bastida i Josef Pacák, que era vicerector del centre.

Al primer desplaçament cap a la capital txeca els va acompa­nyar Anna Troy, la professora que va iniciar el lectorat. “Hi va treballar molt i va deixar el llistó molt alt”, explica Bastida, recordant que els primers anys van ser més complicats. “Era difícil motivar els alumnes que s’interessessin per la llengua. Els inicis sempre costen”, apunta. A l’Anna Troy la va succeir Rosa Arauz, Diana Figueras, Andreu Simorra i des del 1999 fins ara ocupa el seu lloc el mallorquí Andreu Bauçà. Ja fa 23 anys que Bauçà va trobar a Praga la que considera la seva segona casa. El professor relata que quan se li va oferir l’oportunitat, Praga li va sonar molt “exòtic”. “La meva idea era preparar les oposicions per exercir com a professor de català en algun institut o a secundària”, confessa. Una casualitat que el va portar fins a una ciutat que, dues dècades més tard, és molt diferent de la que va trobar: “Hi he passat tota la meva joventut, m’hi he fet el meu lloc i m’hi sento bé".

Andreu Bauçà, juntament amb Marek Riha i el difunt Jan Schejbal van tirar endavant el lectorat, que acull aquest any aproximadament 200 alumnes. Les classes són obertes als estudiants a la Universitat de Carolina i al públic en general. Amb la finalitat d’apropar-se a amistats catalanes, o per la simple curiositat d’aprendre una llengua romànica, gent de totes les edats i nacionalitats aprèn català a més de 1.700 quilòmetres d’Andorra. “Els txecs són els millors estudiants que he tingut mai, són gent molt aplicada i interessada a aprendre coses noves”, explica, fent evidència de les grans diferències que hi ha entre la llengua catalana i la txeca. Al lectorat s’hi ofereixen classes de conversa, gramàtica, literatura i fins i tot un curs específic sobre la història, política i cultura andorrana.

El lectorat es va reconvertir en el Centre Carlemany de català el 2017, garantint la presència andorrana a la República Txeca. “Són projectes que et queden a la memòria perquè els recordes amb molta il·lusió, i encara més quan veus que són primers grans de sorra que en el decurs dels anys acaben donant els seus fruits”, conclou Bastida.