Fomentar la llengua

Conscienciar, fer valorar la correcció lingüística i fomentar l’ús del català són els objectius del Dictat Nacional, una iniciativa que va néixer el 2007 de la mà del servei de Política Lingüística en col·laboració amb Educació. “La millor manera de fomentar la llengua és començar des de la fase educativa i és interessant promoure les eines sobre les regles ortogràfiques i fer concursos com aquest”, afirma la cap del servei de Política Lingüística, Marta Pujol. Enguany el certamen ha arribat a la quinzena edició amb la participació de més de 1.300 alumnes, ja que s’hi han incorporat per primera vegada els estudiants del British College.

El Dictat Nacional està destinat als alumnes de tercer i quart de segona ensenyança dels tres sistemes educatius i fa uns anys també s’hi va incorporar el centre acadèmic Agora. Així, el concurs es divideix en dues fases, cadascuna de les quals compta amb dues categories per als dos nivells escolars. El procediment del dictat és sempre el mateix, els alumnes poden practicar amb les locucions d’anys anteriors i cada fase té una duració d’una hora. La lectura compta amb dues categories: la lenta i la normal, que fan referència al procediment. “El text es reprodueix tres vegades. N’hi ha una de primera perquè els alumnes es familiaritzin amb el text, una segona amb pauses molt marcades i una tercera (que és la versió normal) que es llegeix tot seguit”, especifica Pujol.

En aquesta edició, els concursants han hagut d’escriure en la primera fase fragments de dos textos de Montserrat Roig que han estat locutats per l’actriu andorrana Elena Santiago. Són els tres millors de cada aula els que participen a la fase final, que se celebra a l’auditori Claror de Sant Julià. “Intentem que a la final l’autor o autora del llibre sigui d’Andorra o hi estigui relacionat d’alguna manera. Mirem les publicacions que hi ha hagut i intentem trobar textos que s’adeqüin al nivell”, explica Pujol. En la primera fase la locució s’enregistra i s’envien els arxius a les escoles perquè totes els reprodueixin a classe simultàniament. “Ens coordinem amb Educació perquè es programi de manera que tots els alumnes tinguin la possibilitat de participar i ho fan tots a la mateixa hora de classe”, explica Pujol. Enguany ha estat la primera vegada que també s’ha gravat en vídeo per facilitar la comprensió, pensant en els alumnes amb algun grau de discapacitat auditiva, i ha donat un bon resultat per a tots en general. “El professorat ens ho va demanar perquè visualitzar el moviment dels llavis facilita la comprensió i és molt millor si veus la cara de la persona”, comenta Pujol.

A la fase final la locució es fa en directe, però se segueix el mateix procediment que en la primera, tot i que en aquest cas l’actor o actriu té el retorn dels alumnes que escriuen el dictat i poden “aixecar la mà” en cas de dubte. “Els actors i actrius locutors de les diverses edicions del dictat han estat Pere Tomàs (qui ha repetit diverses vegades), Raquel López, Xavier Fernández, Jèssica Casal o Roger Casamajor (que va fer la desena edició), però la majoria hi han participat dos anys seguits”, explica Pujol. A banda de la lectura, la correcció de tots els dictats es realitza el mateix dia de la prova. “Ens ajuden alguns professors de segona ensenyança i batxillerat dels diversos sistemes educatius, que completen l’equip de correcció amb els tècnics de Política Lingüística”, afirma la cap del departament.

Així mateix, Pujol explica que la tria dels guanyadors es fa durant la mateixa jornada, quan també s’entreguen els premis –més de 2.000 euros– i s’intenta que l’autor o autora del llibre escollit hi sigui present per entregar-lo i signar-lo als alumnes.