Trencar amb la solitud
El menjador per als padrins d’Encamp va començar a donar servei fa gairebé quinze anys, amb la finalitat d’oferir un menú assequible i saludable a la gent gran i crear un lloc de trobada per evitar la solitud.
Inauguració del menjador per als padrins a Encamp, l'abril del 2007.
Fomentar la vida social de les persones grans que viuen en solitud, evitar que es quedin tancades a casa i oferir-los un àpat saludable a un preu assequible. Aquestes eren les principals raons que van portar el comú d’Encamp a inaugurar ara fa gairebé 15 anys el menjador social per als padrins, ubicat al mateix casal del poble. Miquel Alís, que era el cònsol major de la parròquia en la inauguració del servei el 2007, recorda que era una demanda molt sol·licitada per part de la gent gran: “Aquesta generació encara té molt arrelada la idea que la dona és la que ha de cuinar i els homes no tenen el costum de fer-se el menjar.” A més, també fa incís en la raó per la qual molts jubilats es van acabar acostant algun dia de la setmana a menjar al casal del poble. “Sembla que per a la gent gran si ets una sola persona no val la pena cuinar i ens trobàvem que menjaven qualsevol cosa”, segueix l’excònsol.
En la inauguració del servei la consellera de Cultura i Social d’aleshores, Purificació Santiago, i el mateix Alís van ser-hi presents. Hi van assistir una vintena de persones, que es van agrupar per primera vegada al menjador del casal encampadà amb capacitat per a una trentena de comensals, per degustar l’àpat a un preu de 4,5 euros. El menú del dia va ser crema de carbassó, ossobuco amb arròs blanc i maduixes amb suc de taronja. Un exemple de varietat i equilibri dels àpats pensats per una dietista, sense sal i amb productes de “màxima qualitat”.
Alís explica que la majoria de jubilats no hi anaven cada dia, ja que el menjador es trobava obert de dilluns a divendres, però sí que solien anar-hi “de tant en tant” o quan el dinar era més especial o els agradava més. Per exemple, durant les primeres festes nadalenques que el menjador social va estar obert es van apuntar 130 padrins al dinar de Nadal, celebrat dies abans de les dates festives. La trobada va tenir tant èxit que finalment van haver de traslladar l’àpat a la sala de festes del Complex esportiu encampadà.
El servei ha funcionat dia rere dia des de fa quinze anys amb l’objectiu d’oferir un menú assequible i acompanyament a aquest col·lectiu, que normalment passa moltes hores sol a casa. Fins i tot durant la pandèmia, quan les normatives sanitàries van impedir els desplaçaments dels padrins al menjador, el comú va reformular-lo com a pícnic. David Ruiz, conseller de Cultura i Afers Socials, recorda que es va habilitar un servei de circulació per fer arribar els menús als domicilis. Actualment, hi ha una quinzena de padrins que solen dinar al menjador del casal, l’àpat té un preu de cinc euros i està subcontractat per una empresa de càtering que ofereix una dieta “adaptada a les patologies dels padrins”, segons informa el conseller.
Ruiz avança que s’estan replantejant una reforma i una ampliació de les instal·lacions del casal perquè puguin “donar cabuda a totes les necessitats dels padrins, que a mesura que passen els anys van avançant”.
Assistents al primer dinar de Nadal del casal.